Es desenvolupà notablement, amb procediments pneumàtics, en els instruments d’Aristides Cavaillé-Coll. La combinació pot ser lliure, ajustable o fixa. És lliure quan es fa mitjançant uns petits botons situats sobre la plaqueta del registre de la consola (o bé en interruptors a part). L’organista pot programar, abans de l’actuació, diferents agrupacions de registres (tantes com botonets), que poden entrar en acció en un moment determinat, tan sols prement un polsador concret (de manual o de pedal). És ajustable quan s’opera a través d’un sistema electromagnètic o electrònic dotat de moltes possibilitats de memòria. Això permet que cada organista en pugui disposar d’un bon nombre per al seu ús personal, independentment de les assignades a altres organistes. És el sistema més modern de combinació. I és fixa quan es tracta d’agrupacions predeterminades de diversos jocs, fixats ja per l’orguener, per exemple els que donen les diverses sonoritats que van des del pianissimo fins al fortissimo, els que permeten l’afegiment o l’exclusió de la llengüeteria o les mixtures, etc. Per a la utilització d’aquests jocs tan sols cal prémer el polsador que porta la indicació corresponent.
f
Música