Les fileres no tenen represes (represa). Joc solista per excel·lència, aparegué als Països Baixos al segle XVI i s’expandí poc després per tot Europa donant origen a diverses formacions en funció del teclat on pertany, el lloc que hi ocupa, el nombre de fileres i els harmònics que posseeix, la fonamental de la qual parteix, la talla dels tubs que la formen i l’escola o la tradició orguenera que la genera. Els seus noms més comuns són: corneta magna (normalment enlairada sobre el salmer), corneta real, corneta d’eco (tancada dins l’arca d’ecos), corneta clara, corneta a la francesa (comença en el sol2), gran corneta, corneta de recitatiu, corneta tolosana (de mà esquerra, en el teclat partit), cornetí, etc. Jordi Bosc en bastí una amb més de 20 fileres per a l’orgue de Santanyí (Mallorca) el 1762. Cal no confondre-la amb el cornett o kornett germànic, que és un joc de llengüeteria de pedal, ni tampoc amb la corneta de clarins, que forma part de la trompeteria.
f
Música