Els codis més freqüents es basen en la utilització dels noms de les notes del sistema alfabètic (utilitzat als països influïts per les cultures anglòfones i germanòfones) per a significar noms propis, topònims, paraules, frases, etc. En són exemples coneguts el del tema B-A-C-H (si♭-la-do-si♮), utilitzat pel mateix J.S. Bach a l’última fuga de L’art de la fuga i per molts altres compositors; el tema D-S-C-H (re-mi♭-do-si♮) simbolitzant la inicial i les tres primeres lletres del cognom germanitzat de D. Šostakovič (utilitzat entre altres llocs en el seu Quartet núm. 8), i els moltíssims exemples de Schumann, sobretot a Carnaval. També són emprats els noms de les notes de la notació sil·làbica, bé complets o bé utilitzant-ne només les vocals (soggetto cavato). Altres codis relacionen totes les lletres de l’alfabet amb diferents notes, o les notes amb els nombres. Entre els compositors que han utilitzat un dels sistemes citats, o més d’un, cal destacar, a més dels ja esmentats, M. Haydn, J. Brahms, E. Elgar, M. Ravel, C. Debussy i A. Berg.
f
Música