dolçaina

f
Música

En l’orgue, joc de llengüeta batent amb ressonador cilíndric, estret i curt.

En la tessitura de 16’ en el pedal o en el manual, i de 8’ només en el manual, aparegué als Països Baixos i al nord d’Alemanya pels volts del 1510. És la forma precedent del cromorn. Amb ressonador cònic parcialment clos, és a la façana d’alguns orgues castellans (~1740), dins el conjunt de la llengüeteria de batalla. Cal no confondre’l amb el joc labial de la dulciana (anglès) o dulcian (alemany).