Tant a la Gran Bretanya com a França, els misteris s’englobaven en cicles que arribaven a abraçar des de la Creació fins al Judici final; genèricament solen dur el títol de passió. La primera coneguda és La passion du Palatinus, que data del segle XIV. De la representació d’aquestes obres, que durava uns quants dies i que es duia a terme en diversos escenaris, s’encarregaven els gremis de la ciutat. El repertori musical era sobretot d’origen gregorià, amb nombrosos contrafacta (contrafactum), de vegades basats en peces del repertori profà. Els misteris per als quals es compongué música original són escassos, i encara ho són més els que la conserven. Una de les excepcions més notables és el Misteri d’Elx, que narra l’assumpció al cel de la Mare de Déu. La primera versió no es remunta més enllà del final del segle XV. Musicalment es tracta d’una obra col·lectiva feta a base de la sobreposició de contrafacta i de peces originals de mestres de capella valencians, especialment dels de l’església de Santa Maria d’Elx, on el Misteri es representa cada any els dies 14 i 15 d’agost.
Bibliografia
- Brown, H.M.: Music in the French Secular Theater, 1400-1550, Harvard University Press, Cambridge 1963
- Dutka, J.: Music in the English Mystery Plays, Medieval Institute Publications: Western Michigan University, Kalamazoo 1980
- Gómez, M.C. i Massip, J.F.: Món i Misteri de la Festa d’Elx. Consueta de 1709, Generalitat Valenciana, València 1989 [edició facsímil]
- Massip, J.F.: El repertorio musical en el teatro medieval catalán, "Revista de Musicología", X, 1987