espigueta

f
Música

En l’orgue, joc labial tapat, de talla ampla, amb terminació de xemeneia.

Normalment la seva tessitura és de 8’ o de 4', i en les mutacions de quinta, de 5’ 1/3 i 2’ 2/3 (rarament de 16', 2’ i altres mutacions). També pot formar part de les fileres greus de la corneta. Joc bàsic de l’orgue dins dels de les flautes, ha perdurat sense interrupció des del seu origen en l’orgue renaixentista centreeuropeu (final del segle XV) fins als instruments moderns.