floritura

f
Música

Ornamentació d’una melodia que pot ésser introduïda per la improvisació de l’intèrpret o bé determinada per l’escriptura del compositor.

L’associació de les expressions referides a les flors i els ornaments melòdics tenen l’origen al segle XIII, època en què Jeroni de Moràvia desig nà aquests procediments com a "flos harmonicus". D’altra banda, s’anomena ’estil florit’ la 5a espècie de les espècies de Fux.