formant

m

Música

Cadascun dels fragments de música dels quals l’intèrpret, per voluntat de l’autor, té la facultat d’escollir l’ordre d’interpretació així com el nombre de repeticions; fins i tot, si no s’indica el contrari, pot deixar de tocar-ne algun.

L’autor acostuma a assenyalar la durada total de les repeticions o, en altres casos, el nombre màxim d’aquestes. Recurs compositiu propi de la segona meitat del segle XX i característic de la forma oberta, el mot ’formant’ (terme procedent del vocabulari acústic) fou utilitzat per primer cop en aquest sentit per P. Boulez per a designar els cinc blocs de què consta la seva Sonata per a piano núm. 3 (1957). Els formants solen ser representats gràficament a la partitura mitjançant uns rectangles que contenen els fragments de música a interpretar, disposats en ordre successiu o en altres ordres (com per exemple de manera circular) a criteri del compositor.