Aquesta independència d’altres paràmetres musicals fa del gir melòdic un concepte més general, més abstracte que el de motiu. Tot i que es tracta d’un tema poc estudiat, seria possible establir-ne una classificació. Aquesta podria seguir criteris molt generals basats en moviments concrets dins l’escala diatònica, tot acostant-se, per una banda, a les categories de brodadura, doble brodadura, appoggiatura, etc. però sense les implicacions harmòniques i mètriques que tenen, i, per l’altra, a les classificacions dels ornaments (mordent, grupetto, etc.), o bé criteris més concrets que impliquin graus melòdics determinats. En són exemples girs com el baix de lamento (en la seva versió diatònica —per exemple en re m: re, do, si♭, la— o cromàtica —re, do♯, do♮, si, si♭, la—), la llàgrima de Mannheim, l’anomenat tema B-A-C-H (si♭-la-do-si♮, en la notació germànica), o el tema D-S-C-H (re-mi♭-do-si♮) simbolitzant la inicial i les tres primeres lletres del cognom germanitzat de D. Šostakovič.
m
Música