gran joc

m
Música

Registració originària de l’orgue francès (grand-jeu) que, en el seu període clàssic, consisteix en jocs de llengüeteria, bordons o flautes amb totes les seves mutacions, prestant de 4’ i els nasards.

De gran contrast amb el plein-jeu (joc ple), era la registració preferida de molts compositors en les seves fugues.

En l’harmònium francès, és l’agrupament dels jocs 1 a 4 en les dues mans. Cor respon generalment als jocs de flauta 8', clarinet 16', pifre 4’ i oboè 8’ de la mà dreta, i corn anglès 8', bordó 16', clarí 4’ i fagot 8’ de la mà esquerra.