Vida
Començà a cantar en públic l’any 1959 com a solista d’orquestra, però no es professionalitzà fins el 1965, any en què edità el seu primer EP per a la discogràfica Concèntric. Entre les cançons més destacades que enregistrà des d’aleshores cal esmentar Balada d’en Jordi Roca, Blues en Sol, Plou i fa sol i Cançó per les dones. Ben aviat es guanyà el reconeixement del públic i de la professió, tant per la seva faceta de compositor com pel domini de registres de la seva veu. Malgrat això, pràcticament deixà de cantar al principi dels anys setanta. Escriví textos de teatre infantil i poesia, com el llibre Madona i l’arbre (1970), amb el qual guanyà el premi Carles Riba el 1969. L’any 1994, poc abans de la seva mort, fou homenatjat a l’Auditòrium de Palma amb un concert en què hi hagué una notable presència de cantautors catalans.
Bibliografia
Complement bibliogràfic
- Mestre i Sureda, Bartomeu: Balada d’en Guillem d’Efack, Palma de Mallorca 1997