harmonia

f

Música

Terme que, ja a la Grècia clàssica, havia tingut diverses aplicacions musicals a conceptes que, d’una manera o d’una altra, compartien el seu significat genèric de ’justa adaptació mútua de les parts o coses que formen un tot'.

Així, els seus primers usos, a l’època de Pitàgores, es referien a l’octava com a unió de dos tetracords. Posteriorment, el terme s’utilitzà per a referir-se als modes (Plató) o bé al sistema complet (agrupant tots els tetracords de les dues octaves del sistema grec).