harmoniemusik
*

f
Música

Música especialment composta per a ser tocada per les formacions de vent anomenades harmonien (harmonie).

El repertori francès era format per pièces d’harmonie, grups d’unes sis peces curtes procedents habitualment d’originals operístics arranjats. A Anglaterra es desenvolupà, en canvi, un repertori peculiar format per divertimenti militars que barrejaven moviments curts originals amb moviments de dansa i de música militar. Al començament del segle XVIII s’utilitzaven a la cort prussiana bandes d’oboès i trompes, i el seu ús s’hi generalitzà durant la segona meitat de segle. Emigrants moravis exportaren l'harmoniemusik europea als EUA, on persistí fins ben entrat el segle XIX.