intensitat

f
Música

Magnitud física objectiva que s’associa a l’energia acústica d’un so.

Es defineix com l’energia que travessa una superfície d’un metre quadrat, perpendicular a la direcció de propagació del so, en un segon, o, el que és el mateix, la potència sonora que travessa aquesta superfície. Aquesta intensitat depèn de la font sonora i del punt on es mesura: augmenta proporcionalment amb la potència de la font sonora i disminueix de manera proporcional a la distància que separa la font del punt de mesura. Des del punt de vista de la percepció, com més gran és la intensitat, més sonoritat (o volum) s’associa al so. Es tracta de dues magnituds relacionades però no iguals ni proporcionals. Atès que l’oïda humana no és igualment sensible a totes les freqüències, pot ser que dos sons d’intensitat idèntica però de freqüència diferent es percebin subjectivament i que un sembli més fort que l’altre. Aquesta apreciació subjectiva de la intensitat s’anomena sonoritat.