En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost tipus llaüt amb mànec. Es desenvolupà al principi del segle XVI i desaparegué pels volts del 1650. El seu cos presentava escotadures pronunciades i la seva taula harmònica era molt bombada, amb dues oïdes en forma de ’f’ o ’s’ i una roseta central. Les mides oscil·laven entre els 90 i els 110 cm de llargada per uns 40 cm d’amplada. En el batedor es trobaven trasts, normalment uns vuit, i el claviller era pla, en forma de fulla. El nombre de cordes variava de nou a setze, les dues més greus de les quals eren bordons lliures. A Itàlia era corrent el model de quinze cordes. El pont, baix i molt pla, restringia les possibilitats de l’instrument en l’execució d’acords. D’aquí que el lirone s’emprés sobretot per a acompanyar el cant i fos molt apreciat en els recitatius, com a instrument de baix continu. El seu so característic, ressonant i dolç, fou molt valorat per alguns compositors com Luigi Rossi que l’empraren en algunes de les seves obres, com ara l’oratori Santa Caterina alla rota.
m
Música