mànec

m
Música

Mànec de violí

© Fototeca.cat/ Idear

Part estructural d’alguns instruments cordòfons, de forma allargada, que sobresurt de la caixa de ressonància.

A l’extrem més allunyat de la caixa s’hi fixen les cordes. Aquesta peça permet incrementar la llargada vibratòria de les cordes més enllà del perímetre de la taula harmònica. Sovint, contra una de les seves superfícies, la que és paral·lela a les cordes i a la mateixa taula, es premen les cordes amb els dits, les quals, en restar-hi recolzades, determinen altres llargades de vibració amb nous sons per a una mateixa corda. Al mànec sovint s’hi integren el claviller, les celletes i els trasts.