música de les Balears

f
Música

Música desenvolupada a les Balears.

Música culta

La història de la música de les Balears resta sense investigar fins al Renaixement. Actualment els musicòlegs treballen en els arxius, majoritàriament religiosos, i treuen a la llum molta informació sobre els segles XVI-XIX. En aquest període predominà la producció de música religiosa, gènere en el qual s’escriviren un gran nombre de composicions. A partir del segle XVIII tingué entitat la música escènica. Per la seva posició geogràfica, les dues illes majors reberen la influència de les companyies d’òpera italianes, les quals, de camí cap a la Península, recalaven als ports de Maó i Palma i representaven òperes en els teatres respectius. Eivissa, en canvi, no se’n beneficià. Tant en la música escènica com en la religiosa i simfònica dominava el gust italianitzant, tendència que tingué el seu principal exponent en el compositor Pere Miquel Marquès. Al final del segle XIX, Antoni Noguera propugnà la superació d’aquesta dependència cultural per mitjà del nacionalisme musical i la connexió amb la música centreeuropea. El moviment nacionalista estigué representat a Mallorca principalment per Miquel Capllonch, Antoni Torrandell, Jaume Mas Porcel i, sobretot, Baltasar Samper i Joan Maria Thomàs. També cal destacar els compositors Llorenç Galmès i Fermí Marí, menorquí i eivissenc respectivament, que residiren molts anys a Mallorca. Actualment Mallorca presenta una gran activitat en el món de la música, que principalment rep el suport de les institucions i les caixes d’estalvis. Menorca ofereix representacions d’òpera i celebra tres Festivals Internacionals de Música.

Música tradicional

Tot i que la cultura de les Illes Balears es troba íntimament relacionada amb la catalana, el seu llegat tradicional —i per tant la seva música— mostra una personalitat diferenciada. La insularitat és potser el factor més determinant d’aquesta dissemblança, no tan sols amb relació a la resta dels Països Catalans sinó també, bé que en menor proporció, entre una illa i una altra. En el cas de la música popular, es poden constatar importants diferències entre les tradicions de Mallorca i Menorca, d’una banda, i la de les Pitiüses (Eivissa i Formentera), de l’altra. També és important, en aquest aspecte, la influència específica que han exercit cultures com, per exemple, la púnica per al cas d’Eivissa o l’àrab per a totes les illes.

Música vocal

Pel que fa a la cançó, a Mallorca i Menorca es fa la distinció entre codolades i gloses. El terme codolada designa una cançó llarga, a més d’indicar també una particular composició poètica en la qual es combinen de manera alternada versos de vuit síl·labes que rimen amb versos de quatre o cinc síl·labes. El contingut d’aquestes cançons sol ser de tipus satíric, narratiu i, més excepcionalment, religiós. Les gloses o cançons botxetes, com són anomenades a Menorca, són cançons curtes que es corresponen amb les corrandes catalanes. Les gloses s’improvisen sovint i reben el nom de cançons de picat quan tenen un to satíric i mordaç. A Mallorca i Menorca són usuals les competicions entre glosadors (poetes populars) que es fan en diverses festes (noces, matança del porc, festa major), competicions anomenades glosades o combats de glosats. A les Pitiüses, la música vocal més característica és representada per la cançó pagesa, les cançons de porfediar i les cançons nadalenques, que en aquestes illes reben el nom de caramelles. La cançó pagesa eivissenca es caracteritza per ser sil·làbica, d’àmbit reduït i d’un arcaic estil recitatiu. Un tret particular d’aquesta música és la conclusió de les frases amb exclamacions guturals realitzades sobre notes més baixes que les de la melodia; els registres de falset i el natural es combinen alternadament, tècnica que rep el nom de redoblat i que també s’usa a les caramelles nadalenques. Tant la cançó pagesa com la cançó de porfediar s’acompanyen rítmicament amb un tambor percudit pel mateix cantant. Les caramelles de Nadal, quan són acompanyades instrumentalment, ofereixen sovint bons exemples de polirítmia i politonalitat. La tradició cançonística balear en general inclou un interessant repertori de cançons de bressol (vou-veri-bou, no-ni-nó), balades (balada) i goigs, com també de cançons de treball melismàtiques i marcadament influïdes pel cromatisme oriental. Cal destacar, així mateix, el costum de cantar el Cant de la Sibil·la per Nadal a diverses parròquies de Mallorca.

Dansa

L’anomenat ball pagès comprèn la jota, les mateixes, el copeo (cançons de copeo) —aquestes dues darreres danses són de fet derivacions de la jota—, el bolero i el fandango. Tots aquests balls foren introduïts al segle XIX. De l’illa d’Eivissa cal esmentar les danses anomenades curta i llarga, en les quals la dona realitza moviments pausats que contrasten amb els moviments més dinàmics de l’home, que fa sonar al mateix temps unes castanyoles. Aquests balls s’acompanyen amb flautes, espasí —idiòfon que consisteix en una fulla d’espasa que es colpeja— i tambors. Però a més d’aquests balls populars, destaquen també els anomenats balls de figures, de més antigor a les Illes i de caràcter cerimonial. En aquests casos, la seva relació amb altres danses similars de Catalunya és, coreogràficamente i musicalment, molt estreta. Les Balears posseeixen un patrimoni molt ric en aquest tipus de danses. Hi ha balls de bastons, d’espases i de cintes, i especialment sobresurten les danses de cossiers, de cavallets i d’àguiles. L’acompanyament instrumental s’efectua principalment amb cornamusa, flauta i tamborí, instruments que, segons les localitats, es poden reemplaçar pel violí i l’acordió.

Instruments

Entre els instruments més característiques de les Illes cal esmentar les xeremies (cornamusa) i la flauta, en el grup dels aeròfons, i el tamborí, entre els idiòfons. Tots tres formen el conjunt instrumental que, regularment, acompanya diverses manifestacions de la cultura popular i algunes ocasions solemnes, que van des de parts de la missa i les processons religioses fins als jocs de les festes majors (tocates de corregudes). També és la formació instrumental que, tradicionalment, acompanyava el ball pagès. Tot i que ha perdurat amb continuïtat a les zones més muntanyenques de Mallorca, ha tendit a ser substituïda per una agrupació més convencional, composta per guitarres, bandúrries, castanyoles i ferreguins (triangle), als quals sovint s’afegeix un violí. Com a instruments característics de les Illes cal afegir, a més, el reclam de xeremies eivissenc, un doble clarinet fet amb dues canyes amb cinc forats cadascuna d’elles i, entre els membranòfons, la simbomba, que al costat dels tambors gaudeix d’una important i antiga presència. Com passa en altres indrets d’Europa, aquest instrument té unes connotacions clarament carnavalesques. A Eivissa, les castanyoles arriben a tenir notables proporcions i mostren una gran ornamentació. A Mallorca i Menorca els cordòfons tals com la guitarra, el guitarró —guitarra petita de cinc cordes—, la bandúrria i el violí acompleixen actualment un important paper en l’execució de la música popular i tradicional.

Tornada de pastors, reclam de xeremies, recollit per M. García Matos, Eivissa 1951, Arxiu del Departament de Musicologia del CSIC

© Fototeca.cat/ Jesús Alises

Bibliografia

  1. Galmés Riera, A.: Mallorca, Menorca, Ibiza. Folklore, Duran, Inca 1950
  2. Ginard Bauçà, R.: El cançoner popular de Mallorca, 4 vols., ed. Moll, Palma de Mallorca 1966-75
  3. Mercadal Bagur, D.: El folklore musical de Menorca, Miramar, Palma de Mallorca 1979.

Complement bibliogràfic

  1. Parets i Serra, Joan; Estelrich i Massutí, Pere; Massot i Muntaner, Biel; Bover i Pujol, Jaume: Diccionari de compositors mallorquins: segles XV-XIX, Conselleria d’Educació i Cultura, Govern Balear; Edicions Cort, Palma de Mallorca 1987
  2. Cerdà i Soler, Bel; Llabrés i Mulet, Jaume: La castanyeta d’anou i altres instruments, Ajuntament, Palma 1985
  3. Millo i Vallès, Josep: Les bandes de música de l’Alcúdia, Edicions de l’Ajuntament, L’Alcúdia 1989
  4. Janer i Manila, Gabriel: Vint anys de música coral al Torrent de Pareis: 1964-1983, Josep Coll Bardolet, Mallorca 1983
  5. Thomàs i Sabater, Joan Maria; Parets i Serra, Joan: Breu història musical de les Illes Balears, Inca 1982
  6. Estelrich i Massutí, Pere; Massot i Muntaner, Biel; Parets i Serra, Joan: Apunts sobre el fet musical a Felanitx, Ajuntament, Felanitx 1986
  7. Burwitz, Nils: Las moradas musicales: los gestos de los músicos convocados por la isla para el Año Europeo de la Música. Les estances musicals: els gests dels músics convocats per l’illa per l’Any Europeu de la Música, Govern Balear, Conselleria d´Educació i Cultura, Palma de Mallorca 1985
  8. Fullana i Moragues, Antoni: Capella Mallorquina: 10 años de historia (1966-1976), Obra social de la Caja de Ahorros de Baleares, Palma de Mallorca 1976
  9. Noguera i Balaguer, Antoni: Memoria sobre los cantos, bailes y tocatas populares de la Isla de Mallorca, Tip. de Víctor Berdós y Feliu, Barcelona 1893
  10. Pol i Juan, Antoni: Folklore musical mallorquin, Iberia Musica, Barcelona 1926
  11. Camps i Mercadal, Francesc: Folk-lore menorquín (de la pagesia), Imp. de M.Sintes Rotger, Mahón 1918
  12. Massot i Planes, Josep; Bibiloni i Llabrés, Baltassar; Massot i Muntaner, Josep: Cançoner musical de Mallorca, Caixa de Balears "Sa Nostra", Palma de Mallorca 1984
  13. Hernández Sanz, Francisco: Organo monumental de la Parroquial Iglesia de Santa María de Mahón (Isla de Menorca), Est. Tip. de M.Sintes Rotger, Mahón ?-1910
  14. Mercadal Bagur, Deseado: El folklore musical de Menorca, Caja de ahorros de Baleares "Sa Nostra", Palma de Mallorca 1979
  15. Riera i Estarelles, Antoni: Cent i tantes tonades tradicionals de Mallorca, Editorial Moll, Palma de Mallorca 1988
  16. La música a Mallorca, Conselleria de Cultura Educació i Esports, Govern Balear, Palma de Mallorca 1991
  17. La música a Mallorca, Conselleria de Cultura Educació i Esports, Govern Balear, Palma de Mallorca 1991
  18. Bota i Totxo, Miquel: 125 anys de música a Pollença: 1865-1990, Ajuntament de Pollença, Pollença 1990
  19. Amengual Abraham, Francesc: La música religiosa en Mallorca: recopilación de los escritos de los Rdos. Pp. Fr. Pohtier, Uriarte, Villalba y Mocquereau, Est. tip. de Francisco Soler Prats, Palma de Mallorca 1905
  20. Estelrich i Serralta, Miquel: Compositors mallorquins: àlbum per a piano 1, Piles, Editorial de Música, València 1987
  21. Guia de grups musicals de les Illes Balears. Guide of Balearic Music Groups, Conselleria d’Educació i Cultura del Govern de les Illes Balears; Consorci per al Foment de la Llengua Catalana..., Palma 2002
  22. Martín i Rimada, Margalida: La Banda de Música de Llucmajor: cent cinquanta anys, 1841-1992, Ajuntament de Llucmajor, Llucmajor 1992
  23. Vallcaneras i Jaume, Francesc: Els Cossiers d’Alaró, aproximació al fet dels cossiers de Mallorca, Alpha 3, Palma de Mallorca 1990
  24. Marí, Isidor: Notes sobre la música tradicional d’Eivissa i Formentera, Institut d’Estudis Eivissencs, Eivissa 1985
  25. Mercadal Bagur, Deseado: Los músicos menorquines, Menorca, Mahón 1967
  26. Thomàs i Sabater, Joan Maria; Parets i Serra, Joan: Breve historia musical de Mallorca, Luis Ripoll Editor, Palma de Mallorca 1982
  27. Galmés, Antoni: Mallorca, Menorca, Ibiza: folklore, danzas, costumbres, canciones, Tall. gráf. Durán, Inca 1950
  28. Parets i Serra, Joan: La ópera en Mallorca (s. XIX), Luis Ripoll Editor, Palma de Mallorca 1982
  29. Mercadal Bagur, Deseado: Ciento cincuenta años de arte lírico y dramático en el Coliseo de Mahón, Imprenta Peris, Barcelona 1968
  30. Mercadal Bagur, Deseado: El Orfeón Mahonés, su vida y su obra: bosquejo histórico dedicado a la veterana sociedad coral en el LXXV aniversario de su fundación, Menorca, 1965
  31. Ferrer i Massanet, Rafael: Primera història de la Capella de Manacor, Luis Ripoll Editor, Palma de Mallorca 1983
  32. Schmitt, Stephan: Arbeitslieder auf Mallorca: dokumentation und untersuchung einiger feldarbeits- und hirtenlieder bevorzugt aus dem sprengel des dorfes Alqueria Blanca im süden der Baleareninsel, Hans Schneider, Tutzing 1984
  33. Ferrer i Ginart, Andreu: Costumbres de nuestra tierra: folklore balear, Cort, Palma de Mallorca 1995
  34. Amengual Abraham, Francesc: El arte del canto en Mallorca: apuntes para un libro, Est. tip. de B.Rotger, Palma 1895
  35. Moll i Seguí, Maria Antònia: Folklore musical de Ciutadella: instruments i balls típics, l’autora, Ciutadella 1994
  36. 150 anys de música a l’Alcúdia (1844-1994), Filharmònica Alcudiana, Alcúdia 1994
  37. Barber i Barceló, Miquel: Un músico consciente de su valía: biografia del Rdo. D. Jaime Juan Galmés Simó, Pbro., Edicions Nura, Ciutadella 1995
  38. Fullana i Moragues, Antoni: Capella Mallorquina: XXV aniversari, 1966-1991, Caixa de Balears "Sa Nostra", Palma de Mallorca 1991
  39. Maimó i Vadell, Joan: Mateu Oliver Bauzà: quaranta-tres anys director de la Banda de Música de Felanitx, Felanitx 1993
  40. Parets i Serra, Joan; [et al.]: La música en Mallorca
  41. Rosselló i Lliteras, Joan: El cant coral a la vila de Porreres, Direcció General de Cultura, Palma de Mallorca 1993
  42. Parets i Serra, Joan; Estelrich i Massutí, Pere; Massot i Muntaner, Biel; Bover i Pujol, Jaume; Julià i Seguí, Gabriel: Compositors de les Illes Balears, El Gall Editor; Conselleria d’Educació i Cultura, Pollença 2000
  43. VI Nit Bielenca: homenatge al compositor Andreu Torrens, Fundació Àrea de Creació Artística, Búger 1996
  44. VIII Nit Bielenca: homenatge al compositor Mn. Bernat Salas (1874-1932), Fundació Àrea de Creació Artística, Búger 1998
  45. IX Nit Bielenca: homenatge al compositor Miquel dels Sants Capó C.R., Felanitx (1903-1978), Fundació Àrea de Creació Artística, Búger 1999
  46. X Nit Bielenca: homenatge al compositor Mn. Pere Josep Canyelles, Calvià (1845-1922), Fundació Àrea de Creació Artística, Búger 2000
  47. Artigues, Antoni: Instruments musicals mallorquins: notes informals per al seu estudi i per a la seva difusió, Centre d’Estudis Socialistes Gabriel Alomar, Palma 1980
  48. Liesegang, Berta; Ribot, Catalina: Ding Dang: la cançó popular de les Illes Balears, una eina de treball, Editorial Tra Muntana, Palma de Mallorca 1999
  49. Tur i Crespi, Fca. Maria: Miquel Janer Mora: músic i compositor, Ajuntament, Llucmajor 2000
  50. Carvajal, Albert; Lliteras, Joan; Grimalt, Antoni: Apunts per a la història de les bandes de música de Manacor, Manacor 2000
  51. Pallicer i Barceló, Bàrbara; Pons i Payeras, Joan: Vida i obra del compositor Mossèn Pere Josep Canyelles (Calvià 1845-1922), Ajuntament, Calvià 2000
  52. Fullana i Moragues, Antoni: Capella Mallorquina: itinerario musical por Europa y América, Caixa de Balears "Sa Nostra", Palma de Mallorca 1982
  53. XI Nit Bielenca: homenatge al compositor Bartomeu Ballester Montserrat, Fundació Àrea de Creació Artística, Búger 2001
  54. Aulí i Ginard, Antoni: La banda de música d’Esporles: més de cent anys d’història, Ajuntament, Esporles 1998
  55. Bauçà i Barceló, Joan: La música a Sant Joan, Col·lectiu Teranyines, Sant Joan de Sineu 1998
  56. Castelló i Carreras, Salvador: La música a Menorca: guia musical, Menorca, 2001
  57. Carvajal, Albert: Els balls dels moretons: descripció, origen i història, Manacor 1999
  58. Galmés i Camps, Llorenç: Cançons i balls a Menorca, Edicions Nura, Ciutadella 1983
  59. Julià i Prohens, Miquel: Mallorca: cançons tradicionals, Hogar del Libro, Barcelona 1997
  60. Julià i Prohens, Miquel: Cançoner tradicional de Mallorca, Documenta Balear, Palma de Mallorca 1998
  61. Julià i Seguí, Gabriel: Mateu Barceló: UETAM, l’espira que jugà a ser estel, Ed. Nova Menorca, 1995
  62. Mercadal Bagur, Deseado: Teatro Principal de Mahón, 1829-2001, S’Auba, 2001
  63. Merino, Fernando: Festival de Pollença, 1962-2001, un majestuoso vuelo de águila, Pollença 2001
  64. Mir, Antoni; Solascasas, T.: Records de Bartomeu Calatayud Cerdà (1882-1973), Mallorca 2000
  65. Ordinas i Febrer, Magdalena: Recordances: la banda de música a Son Servera (1882-1990), Graf. Garcia, Inca 1990
  66. Salas Colom, Antonio: Francisco Bosch, barítono: su obra, su arte, Palma de Mallorca 2000
  67. Torres i Planells, Pere Joan: 120 anys de xarangues i bandes de música a Eivissa, Ajuntament, Ciutat d’Eivissa 2000
  68. Cançoner de Sant Antoni: Manacor, 1985, Patronat de Sant Antoni, Manacor 1985
  69. Barceló i Mayrata, Jaume; Forteza i Bonnín, Lluís: Cançons i jocs populars de Mallorca, Centre d’Estudis de l’Esplai, Palma de Mallorca 1983
  70. Camps i Mercadal, Francesc; Moll, Xavier: Cançons populars menorquines, Institut Menorquí d’Estudis; Entitat Local d’es Migjorn Gran, Maó 1987
  71. Ensenyat, Bartolomé: Chant à Majorque, Éditions Clumba, Palma de Majorque 1953
  72. Morey, Joan; Artigues, Antoni: Repertori i construcció dels instruments de la colla de xeremiers catalans a Mallorca, Universitat de les Illes Balears, Palma de Mallorca 1989
  73. Guia de grups musicals de les Illes Balears. Guide of Balearic Music Groups, Conselleria d’Educació i Cultura del Govern de les Illes Balears; Consorci per al Foment de la Llengua Catalana..., Palma 2002
  74. Manresa i Martorell, Joan: 25 anys de Nova Cançó a Mallorca, Ajuntament de Palma, Palma 1987
  75. Duran i Coll, Llorenç M.: Crònica comentada de l’Orfeó l’Harpa d’Inca, Ajuntament, Inca 1995
  76. Julià i Seguí, Gabriel: Els orgues de les esglésies de Menorca, Edicions Nura, Ciutadella 1985
  77. Artigues, Antoni: Xeremies: el sac de gemecs català de Mallorca, Cort, Palma de Mallorca 2000
  78. Bibiloni i Llabrés, Baltassar: Cançoner de pedagogia musical sobre cançons i refranys de Mallorca, la Caixa; E.Climent, Barcelona 1980
  79. Carvajal, Albert: L’orgue a l’església parroquial de Manacor (1494-1938), parròquia, Manacor 1998
  80. Domenge i Morey, Pere: Un discurso sobre la historia de la música y trece artículos sobre el órgano en el templo, Imp. J.Marqués Arbona, Sóller 1927
  81. Aviñoa i Pérez, Xosé: Història de la música catalana, valenciana i balear, Edicions 62, Barcelona 1999-
  82. Merino, Fernando: Cabello de ángel: el pop rock en Baleares, Palma de Mallorca 1996