Es formà amb el seu pare, i debutà com a flabiolaire i violinista en l’orquestra popular l’Art Gironí. L’any 1928 succeí a V. Bou com a director de la Cobla Els Montgrins. Dos anys després es traslladà a Barcelona, on fou deixeble d’E. Toldrà i J. Pahissa mentre desplegava una intensa activitat com a violinista: fou membre de l’Orquestra del Liceu i col·laborà amb altres formacions com l’Orquestra Filharmònica de Barcelona o l’Orquestra de Cambra d’E. Casals. Es destacà com a virtuós flabiolaire, i participà en els enregistraments històrics de la Cobla Laietana, sota la direcció de R. Ferrer. El 1968 fou un dels fundadors de la Cobla Ciutat de Barcelona, on romangué fins que el 1973 fou rellevat per J. León. Com a compositor té una notable producció de música de cobla, però també lieder, obres corals i per a orquestra, música de teatre i música religiosa. Els títols sardanístics més destacats foren Angela, La meva filleta o Amor i Poesia. Obtingué, entre altres guardons, el Premi Girona 1965 per Girona, poble Heroic i el Premi Julià Carbonell 1966 per De Lleida a l’Empordà. L’Associació Obrera de Concerts li estrenà l’any 1934 l’obra La Vall d’Hostoles. Entre les sarsueles fou coneguda García del Castañar (1936), i entre les obres per a cobla, la Simfonia dels Pirineus (1983), per a soprano, dues cobles i percussió.