nasard

Música

En l’orgue, joc labial de mutació, de la talla de les flautes, amb la qualitat de poder ser afinat en tots els harmònics dels seus sons fonamentals, inclosos els de l’octava.

Generalment es troba en la tessitura de quinta (5’1/3, 2’2/3, 1’1/3), excepcionalment en 10’2/3 (gran nasard). També en la tessitura de tercera (1’3/5), en l’orgue francès sovinteja com a grand tierce (3’1/5). En l’orgue català i castellà és freqüent l'octava nasarda (4') i el nasard quinzena (2'). La seva síntesi origina els diversos jocs de corneta. El terme sembla provenir de la paraula holandesa nazaat, que significa ’el del darrere', és a dir, el que s’acostumava a posar darrere el Praestant (el del davant). M. Praetorius (1619) l’atribueix al caràcter ’nasal’ que té el timbre d’aquest joc.