També s’anomena octava (abreujat 8a) la vuitena nota de l’escala respecte d’una nota donada. Per extensió també rep aquest nom la gamma de notes compreses en l’interval d’una octava. Quan es parla d’octava se sobreentén que es tracta de l’8a J, però existeixen a més l’8a aug (do3-do♯4) i l’8a dism (do3-do♭4). Des del punt de vista acústic, l’interval d’8a J implica una relació de freqüències de 2:1, que és la que hi ha entre els dos primers harmònics de la sèrie. L’efecte de consonància que causa en l’oïda és tan gran, que es produeix una identificació gairebé total entre els sons que es troben a aquesta distància. A causa d’aquesta identificació, la teoria de la música generalment tracta dels temes referits a l’acuïtat del so i les seves relacions exclusivament dins l’àmbit de l’octava, donant per entès que el que passa en una octava model es reprodueix en les altres. Exemples clars d’això darrer són el mateix nom de les notes (que es repeteix a cada octava, per bé que amb subíndex diferent), les escales, els intervals, i els acords i els seus elements constitutius. L’octava, per tant, és l’autèntic ’element repetidor’ de la teoria, o tal com deia J.Ph. Rameau (Traité de l’Harmonie, 1722): "També en la pràctica, l’octava tan sols es distingeix pel nom de rèplica [...], i aquesta rèplica és vista menys com un acord que com un suplement dels acords; això fa que alguns la comparin amb el zero." Per a obtenir informació sobre les octaves paral·leles, vegeu consonàncies paral·leles.
f
Música