orpheus

*

m

Música

Orpheus

© Fototeca.cat/ Idear

Instrument programat, inventat al segle XIX, que consisteix en una petita capsa en forma de piano de cua, d’uns 90 cm de llargada per uns 50 d’amplada, que conté vint-i-quatre cordes al seu interior.

El suport programat del so és un disc de cartó perforat de 33 cm de diàmetre que emmagatzema una sola peça. El mecanisme de lectura mecànica per lleves s’acciona amb una maneta lateral. L’orpheus fou un instrument rar que construí a Leipzig l’empresa Paul Ehrlich & Co., la qual fabricava capses de música amb lectura per disc, amb una patent de l’any 1886.