En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost del tipus llaüt amb mànec. Fou inventat a Londres l’any 1562, destinat tant al repertori solista com a l’acompanyament del cant. Formà part dels consorts (consort) en combinació amb les violes de gamba, flautes dolces, llaüts i cítares, i cap al final del segle XVII s’usà també per a reforçar el baix continu. Consta de sis o set ordres de cordes dobles, afinades: do1, re1, sol1, do2, mi2, la2. T. Morley i J. Dowland l’inclogueren en els seus consorts, i A. Ferrabosco el Jove publicà un llibre d'Ayres amb acompanyament de llaüt o pandora.
f
Música