En una performance musical, la manera d’escoltar la música, o fins i tot la forma en què aquesta és creada, difereix (sovint amb una intenció crítica) del model propi del concert públic, amb una durada, un tipus de repertori i d’escenari i una actitud dels intèrprets i els oients perfectament establerts. Com a exemple pot servir Dreamhouse, una performance de l’any 1962 de La Monte Young i Marian Zazeela: a les diferents habitacions d’un edifici s’instal·laren generadors d’ones sinusoidals que formaven harmonies bàsiques. La casa esdevenia un espai sonor a través del qual els assistents podien moure’s i experimentar perspectives canviants del so, pensat per a afavorir la meditació. El teatre instrumental de Mauricio Kagel i els happenings comparteixen moltes característiques amb la idea de performance. Moltes obres de la segona meitat del segle XX que no són enteses com a tals poden manifestar també trets propis de la performance.
Música