principal

m
Música

En l’orgue, joc labial, simple i de la talla dels flautats.

El seu nom prové del llatí principalis i és la medul·la del fons sonor de l’orgue. La seva mesura és determinant per a la grandària de l’instrument. Així, un orgue mitjà està basat sobre un principal de 8'; un de petit, sobre un principal de 4'; un gran orgue, sobre un de 16', etc. Generalment col·locat a la façana, molt sovint cisellat, ocupa el lloc més vistós de l’orgue. Nascut amb el mateix instrument, amb so potent, clar i brillant, és el joc que tímbricament acusa més les peculiaritats pròpies, tant de l’orguener com de la mateixa escola del país on s’ha bastit. L’orgueneria mallorquina barroca el duplica i fins i tot el triplica en el cos principal de l’orgue.