Provinent de l’antic orgue de regalies, formà part també dels orgues portatius, portàtils o de taula. Joc incorporat a l’orgue en la tessitura de 16', 8’ o 4', amb ressonador obert o semitapat i de sonoritat nasal, agre, molt timbrat i un pèl estrident, desenvolupà tota una gran varietat de formes i de sonoritats en l’orgueneria germànica dels segles XVI i XVII. A Catalunya aparegué per primera vegada amb aquest nom en l’orgue que bastí Fra Antoni Llorenç a la Seu Vella de Lleida el 1624, desenvolupant-se, a l’estil teutònic, amb una gran proliferació tímbrica tal com indica la seva diversitat de noms. En l’orgue castellà també té actualment un significat col·lectiu que agrupa tots els jocs de llengüeta amb pavelló curt.
m
Música