La repetició és un dels recursos musicals més bàsics i és consubstancial a molts dels seus elements i models formals (forma). De fet, alguns fenòmens, com la seqüència o la imitació, comporten un grau de repetició mínim, i d’altres, com la reexposició o la recapitulació, són repeticions d’elements anteriors. Així mateix, gràcies a la repetició, una figura musical s’eleva a la categoria de motiu. La repetició, que pot estar indicada a la partitura amb diferents expressions (prima volta, da capo, rèplica, etc.) o amb signes de repetició (com la barra de repetició o el signe d'abreviació), és present en molts dels models formals, com ara la barform, la fuga, el rondó, la forma ternària o el tema amb variacions. La repetició (habitualment embellida amb ornaments) de cadascuna de les dues parts d’un moviment en forma binària o de les dues parts d’una variació és molt característica. D’altra banda, es considera que algunes de les repeticions indicades per signes de repetició responen més a una convenció que a una necessitat de la forma. Així, és freqüent que no s’executi la repetició de la segona part (desenvolupament i reexposició) de la forma sonata, ja que en aquest cas es considera la repetició com un vestigi de la forma binària. Finalment, cal assenyalar també que alguns estils, com el minimalisme, han fet de la repetició la seva característica principal.
f
Música