Nascuda en una família amb gran tradició musical —el seu pare era el director i pianista Josep Sabater i la seva mare impartia classes de piano—, fou una de les figures més importants de l’escola pianística catalana de la postguerra. Estudià amb Frank Marshall i el 1942 oferí el primer concert a Barcelona. Aquest fou el punt de partida d’una carrera que aviat adquirí dimensions internacionals, amb un notable èxit i actuacions arreu d’Europa i també a Amèrica.
Capaç d’abastar un repertori molt ampli, excel·lí de manera especial en l’obra de F. Mompou. Igualment destacà com a intèrpret d’E. Granados, Mozart, i dels autors romàntics i impressionistes.
Professora dels cursos internacionals de Santiago de Compostel·la, juntament amb altres personalitats musicals, com ara Frederic Mompou, Andrés Segovia, Enric Ribó i Gaspar Cassadó, i també impartí classes en els Cursos Internacionales Manuel de Falla. L’any 1977 passà a exercir la docència a la Hochschüle für Musik de Freiburg.
Enregistrà diversos discs; entre altres, els de la Suite Ibèrica completa d’Albéniz.
Morí en un accident aeri a l’aeroport de Barajas quan es dirigia a Colòmbia, on havia d’oferir un concert.