La roseta tanca parcialment aquesta obertura, per la qual cosa també exerceix una funció acústica. En els llaüts més antics es tracta solament d’una gelosia vogida directament sobre la taula harmònica, que posteriorment se substituí per una peça independent, encolada des de dins. Es construeix de paper, pergamí o fullola de fusta i sol estar tallada o vogida amb formes geomètriques, amb dibuixos simètrics que poden recordar la disposició dels pètals d’una flor. En molts instruments medievals i renaixentistes mostra motius d’estètica àrab. En alguns instruments posteriors al segle XVI apareix construïda en diferents nivells, en forma de pastís de noces capgirat.
f
Música
Roseta de llaüt
© Fototeca.cat/ Idear