saltador

m
Música

En alguns instruments de corda pinçada amb teclat -especialment el clavicèmbal-, cadascuna de les peces mòbils on s’allotgen els plectres (plectre) que posen en vibració les cordes.

De forma rectangular i amb una alçària que no ultrapassa els 15 cm, els saltadors estan situats entre les cordes, recolzats verticalment sobre l’extrem interior de les tecles, de manera que, en pitjar-les, projecten els saltadors cap amunt, mentre el plectre pinça la corda. Una guia de fusta situada per sobre dels saltadors limita el seu moviment ascendent i els fa retornar pel seu propi pes. El plectre està fixat a una peça mòbil, el balancí, al centre del saltador, el qual permet pinçar la corda en el moviment ascendent del saltador i relliscar enrere en el descendent, produint així un únic so. A l’extrem superior del saltador hi ha un petit feltre, l’apagador, que esmorteeix el so de la corda quan el saltador retorna a la posició de repòs. Els saltadors es construeixen tradicionalment de fusta, tot i que en alguns instruments moderns també es fan de plàstic. Una guia longitudinal amb unes ranures, situada entre les cordes i la tecla, dirigeix el moviment vertical del saltador i possibilita, amb el seu desplaçament lateral, acoblar o enretirar els plectres de les cordes, mitjançant un tirador lateral. Aquest recurs permet fer sonar els diferents registres de l’instrument.