sesquiàltera

f
Música

En l’orgue, joc labial de mutació composta, sense represes.

És format per dues fileres de tubs afinats en els harmònics 3 (dotzena, ampliació de la quinta) i 5 (dissetena, ampliació de la tercera) de la fonamental, normalment en 2’2/3 i en 1’3/5 (en base de 8'). De vegades té, a més, una tercera filera afinada en el so fonamental. En la talla dels principals, és un dels jocs predilectes de l’orgue germànic; en la talla ampla (nasards), és propi de l’orgue francès; i en ambdues és un joc característic de l’orgue hispànic. De poca acceptació en l’orgue italià, en l’anglès i en l’americà tant pot ser una mixtura que inclogui la tercera com una corneta de tres a cinc fileres. D. Sincero (1872-1923), musicòleg italià, proposà una definició d’aquest joc amb la frase llatina sex(ta) qui(ntae est) altera, és a dir: el so agut (tercera ampliada de la fonamental) forma un interval de sexta amb el greu (quinta ampliada de la fonamental).