Fou la primera entitat coral catalana i serví de model a moltes societats corals fundades arreu del país durant la segona meitat del segle XIX. Des del 1853 oferí actuacions amb caràcter regular en diferents recintes de lleure del passeig de Gràcia, com els jardins de la Nimfa, els Camps Elisis, els Jardins d’Euterpe o els Jardins del Tívoli. El 1857 prengué el nom de Societat Coral Euterpe i a partir del 1859 publicà el butlletí "Eco de Euterpe", que aparegué ininterrompudament fins el 1911 amb el mateix format. Clavé en fou el primer director, i arran de la seva mort la direcció de l’Euterpe passà a Josep Rodoreda (1876-86), Climent Cuspinera i Gabriel Anfruns (1886), Joaquim Maria Vehils (1887-88), Joan Goula (fill) (1889-94 i 1896-97), Enric Morera (1895), F. Pérez Cabrero (1895-96), Celestí Sadurní (1897-1900 i 1906-08), Sebastià Rafart (1901-04 i 1910-11) i Robert Goberna (1905). Sempre estigué formada per veus d’homes, la qual cosa no els impedia interpretar obres per a veus mixtes amb la col·laboració puntual de la secció de dones del Liceu. Fins la Guerra Civil Espanyola, pel cap baix, la Societat Coral Euterpe col·laborà amb el cor del Liceu com a reforç en algunes produccions operístiques. Després de la guerra es reorganitzà, però tingué una vida curta com a entitat, i no mantingué el caràcter de líder del moviment claverià que havia tingut anteriorment.