De la subfamília de les flautes tapades i generalitzat a partir de mitjan segle XVI, normalment es troba en la tessitura de 8'. En la de 16’ pren el nom de subbaix o contres tapades, i en la de 4', el de tapadet (en aquest cas amb terminació de xemeneia per a aclarir el timbre). La peculiaritat de donar la mateixa nota, encara que més feble, que els tubs oberts però només amb quasi la meitat de la seva llargada, implica un estalvi de material, d’espai i de consum d’aire que el fa molt útil per als cossos d’orgue petits (cadireta, ecos) i per als instruments d’estudi. Es pot fabricar tant de fusta (tub quadrat) com de metall (tub cilíndric). El seu timbre, dolç i suau, el fa molt apte per a l’acompanyament.
m
Música