Generalment en la tessitura de 8’ o 4’ i començant en la segona octava, cada nota és composta per dos tubs de talla estreta afinats sensiblement diferents l’un de l’altre, més alt o més baix, cosa que produeix un batec suau i dolç. Si el joc és simple li cal un altre joc, també de talla estreta, per a acoblar-s’hi i generar el mateix efecte (viola de gamba, salicional, etc.). Introduït a l’orgue a la darreria del període clàssic, és plenament característic de l’orgue romanticosimfònic. Sovint col·locat al cos expressiu o al recitatiu, pot actuar tant de joc solista com de polifònic. Destaca en l’orgueneria romàntica germànica per la seva dolçor i suavitat, a diferència de la francesa (i, consegüentment, la peninsular), molt més forta en intensitat i amb una ondulació resultant més marcada. Altres jocs ondulants bastant semblants són la veu angèlica i l'unda maris.
f
Música