Actualment és el joc simple més agut de l’instrument (excepte en els orgues italians). Aparegué ja al segle XVI, en la descomposició del Blockwerk unitari, fins i tot duplicat i triplicat a causa de la seva debilitat. Cadascun dels seus tubs sona una vint-i-dosena justa (interval equivalent a tres octaves) més amunt de la nota que correspon a la tecla polsada, sempre per sobre del flautat de 8', reforçant-li així el vuitè harmònic. El tub més greu només té 1’ (30,48 cm) de llargada, per la qual cosa en arribar al sol4 aconsegueix el sostre més agut, artísticament audible, i torna a reprendre una octava inferior fins a la fi del teclat, igualant-se així amb la quinzena (2').
f
Música