Convocatòria d’un concurs per a l’adjudicació de l’ampliació del cor de la catedral de Barcelona

Data: 1 de març i 8 d’abril de 1456.

Els canonges de la catedral es reuneixen a la sagristia i acorden obrir un concurs entre els imaginaires Macià Bonafè i Joan Claperós per a escollir quin dels dos ha de fer les noves cadires del cor.

El primer dia del mes de març de 1456, en el capítol que es va celebrar dins la sagristia, hi eren presents els honorables Guillem Ponç de Fonollet, N. Pujades, Bernat Tor, Ferrer Colom, Narcís de Santdenís, Pau de Gualbes, J. Comes, Hug de Loguetis, Lluís Servent, Antoni Giner, Bartomeu Figueres, Bernat Mateu, Nadal Garcés, B. Sos, N. Cortada, N. Pedralbes, R. Riba i J. Feixes, juntament amb mi, Joan Marquet, ardiaca major, i R[amon], vicari general del senyor bisbe. Aquest capítol se celebrà per tractar de les obres de les cadires del cor, de la seva perfecció i de qui n’havia de ser el mestre, tema en què concorren dos [mestres] conjuntament i particularment, és a dir, en Claperós i en Macià, imaginaires. Es va arribar a la conclusió que, ja que dit Claperós fins aleshores havia treballat per tallar arbres i desbastar la fusta per a l’obra de dit cor, que continués dites talles i preparacions; i després que cada un dels dits mestres, amb les seves pròpies mans i cadascú pel seu costat, fes una càtedra i aquell que l’hagués feta més perfecta i amb menys temps seria elegit mestre de dit cor. Però si ni l’un ni l’altre sobresortia en el treball i tant en les obres com en el salari estiguessin igualats, es preferiria per a dit mestratge l’esmentat Claperós tant per causa de la despesa de tallar i desbastar la fusta que ell ha sustentat, com per raó de la familiaritat amb la seu de Barcelona. I així mateix sigui fet si l’esmentat Macià no volgués sotmetre’s a l’examen de fer dita càtedra. I que els senyors obrers de la seu tractin de totes aquestes coses i ho pactin amb dits Macià i Claperols i finalment que del que se segueixi tant de dit examen com del que es demani de salari, ho exposin als senyors vicari i capítol perquè confirmin l’esmentada conclusió sobre el que ha excel·lit en el seu treball i ho faci amb menor quantitat de salari.

Després, el dijous 8 d’abril de l’any abans esmentat, fou confirmada l’esmentada resolució, i de nou es va fer comissió als senyors obrers i a l’ardiaca de Mar que conjuntament amb els esmentats obrers tractin amb els mestres de les imatges i vegin quin d’ells és el més apte per a treballar i ho pugui fer per al major servei i utilitat de l’església, tant pel que fa al temps com pel que fa al preu, donant potestat a dits senyors comissaris d’exposar-ho tot al capítol com a màxim, etc.

Jo, l’esmentat J. Marquet, que ho he escrit d’aquesta pròpia mà quan s’ha celebrat el capítol.

O: Arxiu de la Catedral de Barcelona, Liber vulgariter “De la Creueta” nuncupatus, anys 1455-95, foli 6. a: Terés i Tomàs, Maria Rosa: Macià Bonafè y el coro de la catedral de Barcelona. Nuevas consideraciones en torno a su intervención, “Boletín del Museo e Instituto Camón Aznar”, 24, Saragossa 1986, pàg. 80, doc. 1 (original en llatí).

Traducció: Antoni Pladevall i Font