Esquema d’una vidriera
Grisalla
Colors vitrificables que tenen com a base òxids metàl·lics, ja sigui de ferro o de coure, i que són utilitzats per a fer dibuixos interns o pintar ombres en les peces de vidre que integren una vidriera. Teòfil aconsella fer-los amb la mateixa proporció de pols de vidre verd, de vidre blau i de coure, tot barrejat amb vi o orina.
Groc d’argent
Color obtingut mitjançant sals d’argent (nitrat, clorur o sulfur d’argent), que s’aplica al vidre per tal de tenyir-lo i que penetra en l’estructura vítria. Els tons van del groc al roig, segons la composició del vidre base, la temperatura de cocció, la quantitat de metall de la barreja i la seva homogeneïtat.
Llanceta
Divisió o llum vertical d’una vidriera, generalment acabada en un arc apuntat o trilobat. Són separades entre si pels mainells o trencallums.
Plafó
Porció rectangular en què es divideix la llanceta d’una vidriera. Són els rectangles bàsics per a l’elaboració de les vidrieres i solen tenir unes dimensions entorn als 50 0 45 cm.
Plom de trencadissa
Tira de plom, generalment més prima que la resta, que utilitzen els restauradors per a unir dues parts d’una peça de vidre que s’ha trencat. Actualment es tendeix a encolar les peces trencades, sempre que això sigui possible, sense ploms intermedis.
Rosassa
Gran vidriera de forma circular. Els documents medievals s’hi refereixen amb la lletra O, o bé parlen d’òculs. Aquests dos termes es reserven avui per a obertures circulars més petites.
Tallat a chef d’oeuvre
Tall de vidre circular que permet inscriure una peça de vidre dins d’una altra sense fragmentar-la.
Tapaforat
Peça de vidre aprofitada per a ser posada en una vidriera diferent d’aquella per a la qual havia estat concebuda. En les reparacions més barroeres, els tapaforats es col·locaven sense prestar gaire atenció al seu acord amb la peça original. La intenció principal era la de tapar el forat que havia deixat un vidre caigut, i alhora estalviar temps i treball.
Trepa
Làmina prima foradada que serveix com a motlle per a un disseny repetit.
Vidre plaqué
Vidre que té dues o més làmines de color diferent superposades. Des de temps antics s’utilitzà per a resoldre els problemes de l’opacitat del vidre vermell. En aquest cas, una fina capa de vidre de color, que per l’escàs gruix es trencaria, era complementada amb una capa de vidre transparent.
Vidre pla venecià (per a vitralls)
Vidre pla, en general incolor, amb taques o línies de vidre de color, usualment vermell. Utilitzat en vitralleria per a imitar taques de sang o línies en els teixits representats.
Vidriera alta
Vitrall situat a la zona del trifori o les tribunes.
Vidriera baixa
Vitrall situat a la planta baixa, al nivell de les capelles.
Vidrieres amb galeries de sants
Vitrall dividit per llancetes, en què cada sant n’és situat en una i sota un dosser individualitzat.
Vidriera de grans escenes
Vidriera en què hi ha representades una o diverses escenes de grans dimensions. Les escenes no ocupen un sol plafó, sinó que tendeixen a abraçar el conjunt o gran part del vitrall, amb escasses divisions. L’escena trenca, així, el marc que fixen les llancetes i s’expandeix per tot l’espai vitri. Les zones decoratives tendeixen a desaparèixer.
Vidriera grisalla
Vidriera sense figuració. El seu espai és ocupat per ornamentació d’origen geomètric o vegetal, amb molt poc color. Són les vidrieres que responen típicament a les disposicions de l’orde del Cister i de les quals es conserven bons i antics exemples a l’església del monestir de Santes Creus.
Vidriera narrativa
Anomenades també historiades o hagiogràfiques, estan formades per petites escenes, cada una de les quals ocupa un sol plafó. Poden disposar-se en lòbuls o en plafons quadrangulars. Són comparables als grans retaules situats darrere dels altars.
Vidriera de tipus mixt
Vitrall on les figures de sants, sota dosser, ocupen part de les llancetes. A la resta de l’espai hi ha motius ornamentals i heràldics de ple color.