No s’escriu mai coma entre subjecte i verb, llevat dels casos en què el subjecte és llarg i la coma facilita la lectura.
S’escriu una coma després de la tematització del subjecte i també en frases amb altres elements tematitzats.
Aquestes dades, són fiables?
S’usa una coma per a indicar els elements de la frase desplaçats a l’esquerra. Per a l’ús de la coma en les frases amb pronoms febles, consulteu l’apartat 2.5.2.
S’afegeix una coma per evitar possibles ambigüitats.
Es posa una coma per indicar que el segon verb de dues oracions coordinades és elidit.
S’evita la coma que indica l’elisió d’un verb quan la frase pot quedar massa fragmentada.
S’escriu la conjunció i precedida d’una coma quan coordina oracions llargues o quan una de les oracions ja conté una conjunció.
Evitem la coma en frases amb dos incisos correlatius o en frases breus per no fragmentar massa el discurs.
És exigent, rigorós, insatisfet, però alhora amatent.
Escrivim una coma davant de les conjuncions que no són emprades en el seu sentit recte.
S’escriu una coma després dels vocatius i els comiats que apareixen en les cartes o en altres documents.
S’elideix la coma després del càrrec que signa un document.
S’omet la coma entre elements repetits.
Escrivim una coma sense un espai en blanc per separar el número de capítol i el número de verset en les referències als llibres de la Bíblia.
S’escriuen els decimals amb una coma. Després de la coma es deixa una sola xifra sempre que sigui possible.
Posem coma després dels connectors és a dir, això és i o sigui, i abans i després del doncs de la combinació així, doncs.
Escrivim punt entre títol i subtítol en una referència bibliogràfica.
S’escriu punt després del número d’apartat que apareix en un índex, però no pas si apareix citat enmig del text.
Però:
Posem punt després de les frases d’una enumeració llarga (no pas darrere d’unitats menors, que s’escriuen en minúscula i no duen cap signe de puntuació).
Hom distingeix quatre nivells de llenguatge:
a) Algèria és una República democràtica i popular, una i indivisible.
b) L’islam és la religió de l’Estat.
c) L’àrab és la llengua nacional i oficial.
• culte
• estàndard
• col·loquial
• vulgar
Escrivim el punt final de les citacions abans de les cometes de tancament quan la citació comença en caixa alta, i fora de les cometes de tancament quan la citació comença en caixa baixa. En el primer cas, si la citació acaba amb un signe d’exclamació o d’interrogació el punt del signe ja fa la funció del punt final.
“Els mites”, els preguntà el professor, “són religió, història o literatura?” Sergi Peradejordi parlava de la cultura catalana “com un filtre a partir del qual es configura una part de la nostra realitat immediata i mediata”.
No es posa punt en els adjectius numerals cardinals precedits d’un substantiu.
Però:
S’escriuen les indicacions horàries amb un punt entre l’hora i els minuts. En canvi, la durada del temps s’escriu amb l’abreviatura de l’hora entre l’hora i els minuts i sense punts.
A les 20.30 h comença l’espectacle.
S’escriu un punt al final del comiat d’una carta que inclou un verb.
S’evita el punt final dels títols de capítol, fins i tot si hi ha un subtítol que apareix destacat tipogràficament.
Primera part
Relacions entre Administració i ONG a casa nostra
Usem una pausa intermèdia com el punt i coma per a enumeracions llargues que contenen comes. Ara bé, introduïm la darrera part de l’enumeració amb una coma si va seguida de les conjuncions i, o, ni.
Podem numerar les parts d’una enumeració. Com a primera classificació, posem xifres aràbigues en rodona i entre parèntesis. Dins d’aquesta primera enumeració, escrivim lletres en cursiva i entre parèntesis en rodona.
Escrivim un punt i coma amb un espai en blanc per separar els diferents capítols d’un mateix llibre de la Bíblia.
S’usen els dos punts per a introduir enumeracions, especificacions, exemples o citacions. Cal fer-ne un ús limitat, però.
L’itinerari proposat és el següent: de la Pleta a l’estret de les Coves i, des d’allà, a l’avenc de la Flauta. Normalment, les biennals internacionals de poesia se centraven en un tema, per exemple: poesia i mite.
Però:
[A parer de l’entrenador dels groguets: “aquest any guanyarem la Lliga”.]
S’evita la repetició dels dos punts en una mateixa frase.
[Tots dos estaven impressionats per la quantitat de peces de valor que contenien les esglésies: armaris, reliquiaris, golfes..., però no tot era metall brillant: hi havia molt guix i cartró pintat i coure que era fals.]
En les escales dels mapes, utilitzem els dos punts sense espai a banda i banda. En canvi, sí que es posa un espai en blanc davant i darrere dels dos punts en expressar la divisió de dues magnituds.
Però:
Usem els punts suspensius per a representar frases inacabades de les obres literàries. En la resta d’obres, optem per l’abreviatura de l’etcétera. També poden reforçar un sentit irònic o una idea sobreentesa.
Les iniciatives de la xarxa de biblioteques, els ateneus, les associacions, les llibreries, les editorials, etc.
—Molt bé —assentí el director, en to d’aprovació.
—I quan les criatures eren decantades...
—Naixien —el corregí el director.
—Bé, doncs, aleshores... aquests eren els pares; vull dir, no les criatures, és clar, sinó els altres.
No s’accepta una coma davant dels punts suspensius perquè els punts ja enclouen la pausa de la coma.
Escrivim sense espai en blanc les frases que comencen amb tres punts suspensius, tant si indiquen mots interromputs com si indiquen una pausa.
Estava acabant un acudit:
—Com?
—...no l’has vista pas?
—...llavors l’Eleanor es va aixecar i va dir: “Jove, esteu borratxo.” L’individu la va mirar i va dir: “Ben cert, senyora Roosevelt, ho estic.” I va afegir: “Però la diferència és, senyora Roosevelt, que demà al matí ja m’haurà passat.”
Indiquem amb un guió llarg el nom d’un autor citat immediatament abans en una bibliografia.
Usem el guió llarg per a incisos parentètics i diàlegs. El guió de tancament cau a final de paràgraf.
—No trobes que és un lloc fabulós? —insistí en Bernat—: Podríem tornar-hi l’any vinent. —L’arbre té una part buida, a dalt —va dir en Po—. El tronc té una obertura. Pots pujar-hi? Si jo pujo primer, em pots seguir?
—Sí, sí que ho trobo —mentí l’Aurora.
—És clar que sí. Au, va —va dir, i va ajuntar les mans en forma de copa. En Po va recolzar un peu sobre els palmells de la Katsa, va fer un salt i ella va alçar-lo tan amunt com va poder. Llavors la Katsa va enfilar-s’hi darrere seu. —No et repengis en aquesta branca —va cridar-li en Po des de dalt—. Ni en aquesta: amb un cop d’aire es trencaria. —Va imitar els moviments d’en Po; ell s’enfilava i ella el seguia.
En un diàleg, indiquem entre comes o parèntesis els incisos dins de les intervencions del narrador (però mai entre guions parentètics).
—Què li semblaria venir a dinar diumenge vinent? —va dir l’April—. Si li va bé.
—Ah! —digué Joe—, un altre forçat a la serena.
6>
Enllacem amb un guió els sintagmes relacionats de manera esquemàtica.
Rambla de Catalunya – carrer de la Diputació
Però:
També l’usem per a indicar la temperatura, i la subtracció de les operacions matemàtiques.
Escrivim el guió després de l’any d’inici de redacció d’una obra inacabada.
Emprem el guió per a indicar, en una taula, que una dada és inexistent.
Panel 1 | Panel 2 | Panel 3 | |
CiU | 7 | 5 | 6 |
PSC | 6 | 9 | 11 |
PP | 2 | 2 | 2 |
ERC | 3 | 2 | 3 |
Altres | 2 | 0 | 1 |
No ho sap | 8 | 8 | – |
No votarà | 4 | 6 | 9 |
2>
S’escriu el guió curt o guionet entre un prefix i una sigla, o bé entre un prefix i un nom propi.
Escrivim el guionet en la unió de símbols i xifres, en les dates i en els usos metalingüístics que representen parts de mots.
Evitem marcar les relacions entre mots amb el guionet.
[Amb aquest acord, podrien millorar les relacions Govern espanyol-Generalitat.]
[Quedem a dos quarts de vuit a Diputació-Enric Granados.]
No es parteixen els hiats a final de ratlla.
No se separen a final de ratlla les grafies de mots estrangers que representen un únic so, com ara sch (de l’alemany), ph (del llatí, francès, anglès, alemany), sh (de l’anglès i occità), sc + e, i (de l’italià) i th (del francès i anglès).
Utilitzem un guionet per a citar els versets d’un capítol d’un llibre de la Bíblia.
S’escriuen amb guionet alguns nombres cardinals, fora del cas que expressin una dada imprecisa.
Però:
Utilitzem guions parentètics o comes per a indicar els incisos dins dels parèntesis (no pas parèntesis ni claudàtors).
Es posa el punt final d’una oració entre parèntesis abans del parèntesi de tancament.
Marquem els incisos segons un ordre de gradació que, de més a menys allunyats del text, comença amb els parèntesis, els guions parentètics i les comes. Els parèntesis enclouen un incís més allunyat del referent que no pas els guions o les comes.
Evitem l’ús de parèntesis entre subjecte i verb. Podem recórrer a les comes per fer aquesta mena d’incisos.
[La timidesa i la reserva (de paraula, sempre he estat molt reservat) em salvaven.]
[Malgrat la feina (que a mi em sortia per les orelles, entre altres coses per la preparació del concurs fotogràfic) els dies se’ns feien llargs, d’una incomprensible manca de sentit.]
Evitem l’acumulació de parèntesis, que pot fer perdre el fil de la lectura.
[Llavors jo portava diverses vegades cada setmana a l’Espriu una o dues pàgines impreses del seu llibre, que d’altra banda era molt breu, i que s’imprimien als vespres (quan ja no hi havia treballadors) a la impremta Gràfica Catalana (que ens va fer altres serveis) situada al carrer del Doctor Dou, molt a prop del carrer del Carme.]
[En Joan Fuster, membre del jurat dels Jocs Florals (juntament amb Ferran Soldevila, que era el president, Josep M. Llompart, Rafael Tasis i jo mateix), va comentar a la meva dona a cau d’orella que el general Catardi (el president dels Jocs, un alguerès d’origen italià d’una gran presència, ja passat d’anys) galantejava la senyora Gassol.]
Es tanca entre claudàtors la informació que aporta el citador d’una frase.
Representem el text elidit amb tres punts suspensius tancats entre claudàtors. En cas de dubte, posem el punt i seguit després del claudàtor.
S’escriu el mot sic en cursiva per indicar que hem reproduït literalment un mot contradictori o erroni. Es tanca entre parèntesis rodons (sic) quan apareix en el text de l’autor que escriu l’article; en canvi, es tanca entre claudàtors rodons [sic] quan s’inclou en una citació d’un autor diferent del que signa l’article.
Usem els claudàtors per a donar informació complementària en les referències bibliogràfiques i els peus de fotografia.
GIMBERT, Assumpció (2008). El retaule de l’Església de Santa Maria de la Geltrú. [Document inèdit.]
S’escriuen entre claudàtors els sons i la transcripció del sistema fonètic.
Escrivim només els signes d’interrogació i d’exclamació de tancament. Només els acceptem excepcionalment.
Admetem un màxim de tres signes d’interrogació o exclamació en les obres literàries, però no pas en la resta, en què només en posem un. El signe d’interrogació i el d’exclamació junts solen expressar sorpresa o incredulitat.
HOME JOVE: Perdó. Un moment.
—És lleig i cregut!!!
—Què dius, ara!?
Emprem el signe d’interrogació de tancament per a indicar, en una taula, que una dada és incerta.
Magrib | Capital o ciutat més gran | Població capital 106 h. (1995) |
Algèria | Alger | 3,70 |
Líbia | Trípoli | 3,27 |
Marroc | Casablanca | 3,27 |
Mauritània | Nouakchott | ? |
Tunísia | Tunis | 2,04 |
Usem les cometes altes en les obres de referència i els llibres de text i les cometes baixes en les obres literàries. D’acord amb la jerarquia, dins de les cometes altes (“ ”) emprem les cometes baixes (« »), i dins de les cometes baixes, les cometes simples (‘ ’).
S’empren les cometes de tancament a l’inici d’un paràgraf per a indicar que la intervenció correspon al mateix personatge. Aquestes cometes no tanquen al final.
”De totes n’he passades, si fa no fa, llevat de la forca. He estat més tancat amb pany i clau que no pas una urna per al te, d’argent massís. He estat carretejat ací i carretejat allí, i bandejat d’aqueixa ciutat, i bandejat d’aquella altra, i estacat al cep i fuetejat i turmentat i trasbalsat.
”Tinc tanta d’idea d’on vaig néixer, pel cap alt, com vós mateix. Em vaig adonar que era al món, per primer cop, a Essex, robant pastanagues per viure. Algú m’havia plantat, un home, un estanyapaelles; i se n’havia emportat el foc i m’havia deixat en la gelor.
Escrivim les citacions en català i en llengües estrangeres entre cometes, fora de les que apareixen en un paràgraf a part, sagnades, amb una blanca per damunt i una per sota, i un cos més petit. Per a l’ús del punt en les citacions, vegeu l’apartat 2.1.2.
Al replà, ens va mirar llargament a l’un i a l’altra. Després em va recitar: “Le ciel est comme la tente dechirée d’un cirque pauvre.” A propòsit de la dinàmica que va crear el teatre privat, un crític de teatre feia la valoració següent:
Usem les cometes per a les referències de parts d’una obra, articles, ponències, conferències, taules rodones, exposicions, lemes, eslògans i campanyes, i poemes i cançons quan van acompanyats del títol del recull en què s’inclouen. També usem les cometes per a marcar els títols citats dins d’un altre títol.
Joan Manuel Serrat va popularitzar el poema “Res no és mesquí”, de Joan Salvat-Papasseit, publicat a L’irradiador del port i les gavines. La ponència “El tractament de la música en els mitjans de comunicació” es va incloure en el volum II Jornades de Música (Educació Infantil, Primària i Secundària). Pilar Parcerisas va recomanar vivament l’exposició “L’exaltació del llibre al vuitcents”.
Remarquem amb cometes els dobles sentits o la ironia. En els casos en què l’ús figurat recaigui en un estrangerisme no adaptat al català, mantindrem les cometes i ens estalviarem la cursiva per no carregar tipogràficament el text.
Eren tan “alternatius” que accedien a totes les ajudes públiques.
Emprem les cometes simples per a descriure el significat d’un mot.
Marquem amb cometes simples i rodona la traducció de títols d’obres artístiques.
Utilitzem la barra inclinada per a indicar una alternança, en algunes abreviatures i per a delimitar els fonemes. Deixem un espai en blanc davant i darrere de la barra si enllaça dos mots diferents.
Va presentar la conferència “Ciència teòrica / ciència aplicada”.
PUIG, Joaquim (2003). L’arquitectura de la plana de Lleida. Lleida: Institut d’Estudis Ilerdencs / Pagès Editors.
Evitem l’ús de la barra inclinada per a unir les conjuncions i i o que expressen una suma o una alternativa.
[Voldria fer algun curs de ioga i/o dansa el proper semestre.]
Utilitzem la pleca [|] per a indicar el canvi de vers d’un poema citat a ratlla seguida.
S’empra la pleca per a separar les accepcions d’entrades lexicogràfiques, i la doble pleca [||], per a les subaccepcions.
Deixem un espai en blanc entre una xifra i un signe (fora dels percentatges, i també del dòlar i la lliura, que s’escriuen davant la xifra i sense espai). No deixem espai en blanc entre les inicials d’un nom compost.
Però: