Membre del Club Excursionista Cerdanya (GREC), competí per primera vegada en la Cronoescalada del Pas de la Casa (2003). Malgrat ser una esportista polivalent en diferents disciplines de muntanya, destacà en competició d’esquí de muntanya. Per altra banda, fou cinquena en el Campionat del Món de Relleus (2006, 2008) i quarta l’any 2010, quarta en el Campionat del Món de curses per equips (2010) i quarta en el Campionat d’Europa de Relleus (2009).

Començà la seva trajectòria a la residència Blume de Barcelona (1994). Fou jugador a la divisió d’honor amb el Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau de Tarragona (1997-2004). La temporada 1999-2000 participà en la Copa FEV europea. Després fitxà pel FC Barcelona (2004-10), on disputà les tres darreres temporades a la Superlliga de divisió d’honor. Actuà com a central, aprofitant la seva alçada (1,98 m). També jugà amb la selecció catalana i arribà a ser-ne el capità.

Format a l’Escola de Trial de la Unió Ciclista de Vic, el 2006 fou campió d’Espanya i de Catalunya cadet i cinquè als Jocs Mundials de trial de la joventut amb la selecció espanyola. L’any següent fou campió de Catalunya en categoria júnior(2007). El 2009 es proclamà campió d’Espanya en categoria elit B i de la Copa Catalana, aquest últim títol revalidat el 2010. Participà en tres mànegues de la Copa del Món (2009).

Davanter que s’inicià al Vallès Esportiu, equip filial de l’Atlètic Terrassa Hockey Club. Debutà a la divisió d’honor la temporada 2002-03 i hi romangué set anys. En alguna ocasió jugà amb l’Atlètic de Terrassa, de les quals destaca l’Euro Ho-ckey League (2007). La temporada 2009-10 passà a jugar amb el Can Salas, també equip filial de l’Atlètic Terrassa, a primera divisió i guanyà el Campionat d’Espanya d’aquesta categoria. Jugà en diverses ocasions amb la selecció espanyola sub-21.

Formà part dela primera sortida col·lectiva d’automobilistes catalans a l’estranger la primavera del 1947, en ocasió del Ral·li LisboaVII Centenari. Guanyà la Vuelta a Espanya (1957) i la III Copa MontjuïcII Trofeu Nuvolari en la categoria de gran turisme de més de 2.000 cc pilotant un Mercedes (1957). Quedà segon en el Campionat d’Espanya de pilots de ral·lis (1959).

Pioner de la competició de pesca d’altura a l’Estat espanyol. Disputà vuit Campionats del Món, quatre com a capità de la selecció espanyola, des del 1981. Guanyà les medalles d’or i d’argent en l’especialitat de bromeig, ambdues a França (1991 i 1993 respectivament), i l’or en curricà al Senegal (2002). Amb el Club de Pesca el Masnou aconseguí la medalla d’argent en el Mundial de clubs d’Itàlia (2009) en bromeig. Fou membre del comitè de la Internacional Game Fish Association (1985-99).

Debutà en la màxima categoria al Rabotnicki de Skopje. Jugà dues temporades al Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau de Tarragona (1999-2001), en les quals l’equip disputà per primera vegada una competició europea.

Començà a practicar l’esgrima a Bristol i s’establí a Barcelona el 1996. Fou campió de Catalunya individual en dues ocasions, el 1999 amb el Club d’Esgrima Sant Cugat i el 2008 amb el club Sala d’Armes Montjuïc, amb el qual aconseguí el títol català per equips el 2010.