Conegut amb el nom de Quico. Fou campió de Catalunya de Ral·lis (1958). Quedà segon del I Ral·li Primavera del Club 4 CV i guanyà, com a copilot de Juan Fernández, el IV Ral·li dels Pirineus de la PMB (1959). Fou segon en la 3a Copa Renault 8 TS (1971) i primer enel I Campionat d’Espanya de velocitaten circuit (1974).

Porter conegut amb el nom de Paco Arjona, debutà com a professional amb l’Epic Casino de Terrassa el 1997. Posteriorment jugà al Futbol Sala Martorell (2001-02), al Futbol Club Barcelona (2002-07), al Sícoris de Lleida (2007-08), a l’Agrupació Esportiva Centelles i es retirà a l’equip japonès Bardral Urayasu. Fou subcampió de Lliga amb el Miró Martorell (2002) i aconseguí l’ascens a la divisió d’honor al Barça (2006). El 2010 tornà al FC Barcelona com a delegat.

Soci del Grup d’Espeleologia de Badalona (GEB), el 1972 descobrí l’avenc B-15 a Escuaín (Osca) i formà part del grup del GEB que l’uní amb les Fuentes de Escuaín (1980), amb el qual obtingué la integral de més profunditat del món (1.151 m). És coordinador i coautor dels llibres Les mines de la serralada de Marina (2000) i Les mines d’aigua de la serralada de Marina (2004).

Format al Club Deportivo Málaga, debutà a la primera divisió la temporada 1946-47 amb el Futbol Club Barcelona. Participà en 25 partits amb el Barça i guanyà una Lliga i la Copa Eva Duarte. La temporada 1948-49 fitxà pel Centre d’Esports Sabadell, on només jugà cinc partits en la màxima categoria.

Figura destacada en el desenvolupament de l’automobilisme català durant els anys deu i vint del segle XX. Guanyà la Prova del Quilòmetre Llançat disputada el 26 de novembre de 1916 i la I Copa Costa de l’Ordal el 29 de desembre de 1918. Fou promotor i dissenyador de l’Autòdrom de Sitges-Terramar (1923). El 29 d’octubre de 1922 quedà segon en el II Trofeu Armangué. Fou germà del pilot Josep Maria Armangué Feliu i del waterpolista Manel Armangué Feliu, i cosí del pilot Lluís Armangué Ferrer.

Membre del Club Nàutic d’Arenys de Mar (CNAM), fou campiona de Catalunya en classe vaurien (2001) juntament amb Montserrat Monedero. Posteriorment competí en la classe monotip first class 8 als Campionats de Catalunya amb el Club Nàutic El Balís. Ja a les files del Reial Club Marítim de Barcelona (RCMB) seguí competint en classe first class 8. El 2006 obtingué la segona posició en el Trofeu Tanit i l’any següent hi aconseguí la tercera posició.