El 1996 entrà a formar part del Club Esportiu Fran Martín de Barcelona competint en les categories dels pesos lleuger i superlleuger. Aconseguí la medalla d’or al Campionat d’Espanya cadet (2001), júnior (2002) i sub-21 (2006), i la de bronze en els campionats absoluts del 2006 i 2007. També s’adjudicà la medalla d’or a l’Obert de França júnior (2001), la medalla de bronze al Campionat del Món júnior de Creta (2002), l’Internacional Ciutat de Barcelona (2005) i la tercera Copa d’Andorra Trofeu Anyós (2006).

Membre del Club Esportiu Universitari, fou campió de Catalunya en pista coberta en la modalitat de salt d’alçada (1973), amb una marca d’1,83 m. També en pista coberta, aconseguí la segona posició en el Campionat de Catalunya (1975) i la tercera (1972). A l’aire lliure, es classificà en tercera posició el 1973.

Dirigí partits de primera divisió entre els anys 1929 i 1947. Arbitrà tres finals de Copa i fou àrbitre internacional. Presidí el Col·legi Català d’Àrbitres.

Migfondista que ostentà el rècord de Catalunya dels 1.500 m el 1918. Combinava les curses amb el futbol i fou uns dels fundadors de la secció d’aquest darrer esport al Club Gimnàstic. Formà part de l’alineació del primer equip tarragoní en setze partits (1917-20) i també en fou directiu (1919-21).

Vinculat al Club Esportiu Mediterrani, fou un especialista de l’estil braça al final de la dècada dels cinquanta. Guanyà el Campionat de Catalunya en la prova de 200 m braça (1956) i establí el rècord català en la mateixa prova (1957). Nedà amb la selecció catalana i amb l’espanyola. També participà en els Campionats de Catalunya interclubs i la travessia del Port de Barcelona. El 1968 rebé la placa del Club Esportiu Mediterrani i en fou nomenat soci d’honor. Posteriorment entrenà el Club Natació Atlètic.

Fou soci del Club Esquí Verge de les Neus (1960-64), del Centre Excursionista de Catalunya (1964-68) i de la Unió Excursionista de Catalunya (1968-70). Competí en eslàlom i eslàlom gegant, en què quedà sempre entre els deu primers en cada cursa i de la puntuació FEDE. Fou cap d’explotació de l’estació d’esquí de la Molina (1970-86) i des del 1988 és el cap de l’estació de Boí Taüll Resort. Ha estat professor de cicle formatiu de neu de l’Institut del Pont de Suert i és professor de l’ACEM en remuntadors.