Membre de la secció de rem del Club Nàutic de Tarragona, guanyà dos Campionats d’Espanya en l’especialitat de quatre amb timoner (1924, 1925).
Descripció
Ala punta que destacà al Club Futbol Sala Aiguafreda. La temporada 1986-87 fitxà pel Futbol Club Barcelona, any que es refundà aquesta secció del club blaugrana. Guanyà la Copa del Rei (1988, 1989) i la Recopa d’Europa contra l’AC Roma (1990), competició organitzada llavors de manera oficiosa. Fou el capità de l’equip al final de la dècada dels vuitanta i inici dels noranta.
Fill del fundador de la Unió Esportiva Santboiana, Baldiri Aleu i Torres, fou un dels millors jugadors catalans dels anys cinquanta i seixanta. Jugà en el primer equip de la Santboiana des del 1955 fins al 1967, època de grans èxits. Jugant en la posició de mig d’obertura i essent una peça clau de l’equip, guanyà cinc Campionats d’Espanya consecutius entre el 1958 i el 1962. Fou vuit vegades internacional amb la selecció espanyola.
Pare de la ciclista Montserrat Alonso i Bernal, fou president de l’Esport Ciclista Mataró entre el 1999 i el 2010. Entrenà ciclistes com José Antonio Gil Betancourt, bronze mundial de pista, i Manel Valls, campió d’Espanyade pista. En el vessant organitzatiu portà a Mataró diverses curses com els Campionats de Catalunya de pista i la Copa Catalana de ciclocròs. També col·laborà en la creació del Centre de Tecnificació Ciclista de Mataró.
Fou campió d’Espanya per parelles (1997) juntament amb Sònia Antón. Amb la mateixa parella, aconseguí la medalla de bronze en el Campionat del Món (1998) i la de plata en el Campionat d’Europa (1998). Un cop retirat fou entrenador d’aeròbic i coreògraf.
Defensa lliure del Club Egara de Terrassa i membre de la nissaga Amat. Amb el seu club guanyà dues Copes d’Europa (1969, 1970), sis Lligues espanyoles (1971-75, 1979) i cinc Copes del Rei (1968, 1969, 1971, 1972, 1973). Fou 144 vegades internacional amb la selecció espanyola i jugà en totes les posicions, encara que preferentment en la línia defensiva. Participà en els Jocs Olímpics de Mèxic (1968), Munic (1972), Mont-real (1976) i Moscou (1980), i en aquests últims aconseguí la medalla de plata. Fou l’autor dels 3 gols de la selecció espanyola a la final contra l’Índia.
Membre del l’Aeroclub Barcelona-Sabadell, competia en curses i campionats d’aeronàutica. Fou campió en quatre ocasions de la Volta Aèria de Catalunya (1967, 1969, 1970, 1973), acompanyat de José María Pérez de Lucía. Quedà tercer en el Campionat d’Europa del 1967. També fou president de la Federació Aèria Catalana (1982-89).
Guanyà la primera pujada a la Conreria el 24 de març de 1918, organitzada pel Reial Moto Club Catalunya, i participà en la III Cursa del Baix Penedès de la Penya Rhin el 28 d’abril del mateix any. Disputà el I Trofeu Armangué d’Autocicles (1921) i posà de moda la marca David.