Membre del Barcelona Vulcà Club d’Escacs, ostenta el títol de mestre internacional. En el seu palmarès destaquen dos Campionats de Catalunya (1977, 1978).

Format al CE Noia, jugà dues temporades al CP Tenerife (1997-99) i retornà al Noia (1999-2006), amb el qual guanyà una Copa Federació (2002). Fitxà pel CP Vilanova (2006-09), amb el qual conquerí una Copa CERS (2007), i la temporada 2009-10 tornà al Noia. També guanyà una Golden Cup amb la selecció catalana (2009).

Davanter que destacà al Real Victoria de Las Palmas entre el 1925 i el 1929. Fou fitxat pelReial Club Deportiu Espanyol, on jugà la temporada 1929-30 i marcà 2 gols.

Format al Real Canoe NC, també jugà amb el Club Natació Helios de Saragossa i el Club Natació Montjuïc. Amb la selecció espanyola disputà els Campionats d’Europa (1977, 1981) i els Jocs Olímpics de Moscou (1980). Inicià la seva carrera d’entrenador al CN Montjuïc, on gua-nyà tres Lligues consecutives (1984, 1985, 1986). Posteriorment, dirigí el Club Esportiu Mediterrani, on aconseguí la Copa del Rei (1993), l’Helios i el Canoe. Des de la temporada 2007-08 entrena l’equip femení del CE Mediterrani, que fou campió de Lliga (2010).

Debutà en la màxima categoria amb el Club Deportivo Alavés, i fou fitxat pel Futbol Club Barcelona l’any 1934. Amb l’entitat blaugrana disputà 15 partits de Lliga i es proclamà campió de Catalunya (1935 i 1936). Abans de l’esclat de la Guerra Civil jugà també amb el Club Atlético Osasuna.

Davanter que s’inicià en les categories inferiors del Club Deportivo Laredo. Jugà al Real Valladolid, a la Unió Esportiva Lleida (1991-92), un altre cop al Valladolid, al Real Madrid, al Racing de Santander, al Deportivo de la Corunya i al Reial Club Deportiu Espanyol (2004-05). Feu un gran paper en la seva etapa al Lleida, on marcà 14 gols. Jugà en els Jocs Olímpics de Barcelona (1992) i guanyà la medalla d’or.

Guanyà dos Campionats d’Europa en la categoria Runabout Stock; dos Campionats d’Espanya en la categoria 1.200 cc, i dos més en la categoria 785 cc. També obtingué posicions destacades en diferents Mundials. Fou vicepresident de la Federació Catalana de Motonàutica. Rebé la medalla al mèrit motonàutic de la federació catalana en dues ocasions: la de bronze el 2001 i la d’argent el 2005. Feu d’entrenador del seu fill Ignasi Armillas i Guardiola, campió del món júnior (2008) i d’Europa (2010) en Ski F2.

Disputà 360 partits i marcà 160 gols a primera divisió. Entrenà el Futbol Club Barcelona (1987-88) i el Reial Club Deportiu Espanyol (1990-91), entre d’altres. Amb el Barça guanyà una Copa del Rei (1988). Entre el 2004 i el 2008 entrenà la selecció espanyola i guanyà una Eurocopa (2008).