Durant la seva carrera esportiva passà pel Gimnàs Olímpic, el Sant Miquel i La Salle Bonanova. Fou subcampió de Catalunya (1971, 1972) i tercer (1975). L’any 1973 guanyà la medalla de bronze del Campio-nat d’Espanya, i la medalla de bronze en les especialitats de terra, barra fixa i paral·leles. Un cop retirat fou entrenador olímpic i director tècnic de la Federació Catalana de Gimnàstica.

El 1949 començà a córrer amb llicència espanyola, tot i que a causa d’un accident hagué de deixar la competició al cap de dos anys. El 1973 fundà l’Associació Ciclista Alcanar i en fou president. Creà un equip ciclista amateur, patrocinat per una marca local durant trenta-cinc anys. Rebé la insígnia de la Federació Catalana de Ciclisme.

Guanyà deu Campionats d’Espanya en 400 m tanques (1977, 1978, 1980, 1984-90) i quatre en 400 m llisos en pista coberta (1985, 1987, 1988, 1990). S’adjudicà la medalla de bronze en la prova dels 400 m en pista coberta (1985) i la de plata (1986) al Campionat d’Europa. Participà en els Jocs Olímpics de Los Angeles (1984) i de Seül (1988), al Mundial (1987) i als europeus (1978, 1986, 1990). És recordista estatal en 400 m tanques amb 49 s (1987).

S’inicià en el món de l’arbitratge el 1960 i amb tan sols disset anys arribà a la màxima categoria estatal. Adquirí la categoria internacional i durant més d’una dècada fou un habitual en els partits de les competicions europees. També xiulà un europeu (1981) i un Mundial (1982) i el seu darrer partit abans de retirar-se fou la final de la Copa del Rei del 1982.

Pertany al Club de Bitlles Catalanes Llofriu des de la seva fundació l’any 2002, amb el qual guanyà dues Lligues de Girona (2003, 2004) i fou subcampió de Catalunya (2010) per equips. Individualment, es proclamà campió de la Lliga de Girona (2003, 2004, 2010). Formà part de la selecció catalana de bitlles l’any 2004.

També destacà en l’esquí nàutic de velocitat, fent equip amb les seves filles. Es proclamà campió d’Espanya offshore 3 (1976), subcampió d’Europa en 3D a Sant Feliu de Guíxols (1979), campió d’Espanya en 3C amb Jaume Minet (1981), en 3D amb Esteve Melendo (1983) i subcampió d’Espanya en 3D amb Minet un altre cop (1983). Assolí el Campionat de Catalunya els anys 1982, 1983 i 1984. Era soci del Club Nàutic El Balís, tot i que també representà el Club Nàutic Mataró en diverses curses.

Fou un dels fundadors del Centre Excursionista de la Comarca del Bages, el 1904, i de la Secció d’Esports de Muntanya del Centre Excursionista de Catalunya, creada a l’agost del 1908. Va ser dels primers a practicar l’esquí als Rasos de Peguera, al desembre del 1908, i un dels introductors de la luge a Catalunya. L’any 1911 participà en la Setmana d’Esports de Neu i en el Tercer Concurs Català d’esquí a Ribes de Freser.