El 1975 entrà com a vocal a la Federació Territorial de Barcelona de Patinatge, posteriorment fou vicepresident i president del Comitè d’Hoquei de la federació catalana, president de la Territorial de Barcelona, vicepresident de la federació catalana i des del 2008 assessor de la presidència amb Ramon Basiana.

Començà a competir amb la Unió Ciclista Sant Cugat. El 1982 s’inicià en el ciclisme de pista competint al quilòmetre, puntuació i persecució, i fou campió de Catalunya de persecució individual i americana. Fou campió d’Espanya (1983) en persecució per equips, juntament amb Arbós, Carmona i Ramis. A la temporada següent repetí l’èxit, aquesta vegada en companyia de Mauri, Reina i Ramis. Guanyà la Volta de l’Empordà (1988). El 1991 abandonà la competició.

Jugador del Club de Bitlles Amposta, el 1998 es classificà en tercer lloc al Cam-pionat de Catalunya individual. Ha estat delegat i president de la representació territorial de Tarragona de la Federació Catalana de Bitlles i Bowling.

S’inicià en el triatló l’any 2000 amb el Club Natació Sabadell. Aconseguí diversos podis en l’àmbit estatal, entre els quals destaca el tercer lloc en el campionat de llarga distància (2010), i representà la selecció catalana diverses vegades i l’espanyola en tres ocasions. Es dedica també a l’entrenament. El 2007 participà en el Campionat del Món de llarga distància i el 2011 el guanyà.

Entrà a la Unió Ciclista Sabadell com a secretari (1958) i en fou president (1969). Sota el seu mandat arrencà la història del Trofeu Joan Escolà (1969) i es continuà la trajectòria del Campionat de Sabadell (competitiu des del 1924). Fou responsable dels Campionats d’Espanya de carretera (1977). Simultàniament col·laborà en el muntatge d’arribades de la Setmana Catalana i la Volta a Catalunya a Sabadell. Rebé l’escut d’or de la Federació Catalana de Ciclisme.

En el Campionat de Catalunya de velocitat, fou primer (1970), segon (1975) i tercer (1972). En el Campionat de Catalunya de muntanya fou tercer (1972), lloc que també assolí en el Campionat d’Espanya de Muntanya (1974). El 1981 fou subcampió del Campionat de Catalunya de ral·lis. Fou soci de la Penya Motorista 10 × Hora.

Començà a jugar amb el Frente de Juventudes de Barcelona i després passà al FC Barcelona, equip amb el qual fou campió de Catalunya i d’Espanya (1949, 1951). La seva posició al camp era la de lateral. El 19 de març de 1949 disputà, com a suplent, el primer partit internacional de la selecció espanyola, al camp de les Corts davant el combinat de França.

El 1989 començà a competir amb el Club Ciclista Raids de Salt i el 1992 passà a l’equip Megamo. Guanyà el Trofeu Caixa Girona (1992, 1994, 1995). Fou campió de Catalunya (1998). L’any 2000 abandonà la competició professional.

Format al CA Manresa, també fou atleta del FC Barcelona. Fou el gran dominador del llançament de javelina a Catalunya al final dels anys setanta i inici dels vuitanta: es proclamà cinc vegades campió de Catalunya (1978-81, 1984). També acumulà dos títols de campió d’Espanya (1978, 1980) i dos subcampionats (1981, 1982).