Dissenyà i construí embarcacions de lleure i el pavelló flotant de l’RC de Barcelona, després Club de Mar del CADCI. Impulsà la casa Drassanes Cardona, que destacà en el desenvolupament de la vela i el rem a Catalunya fins al punt d’esdevenir l’empresa emblemàtica de la construcció naval a Barcelona. En començar la Guerra Civil fou segrestat i assassinat.
Descripció
Dins del seu palmarès destaca la participació en els Jocs Paralímpics de Tel-Aviv (1968) en què aconseguí una plata i una de bronze en els 50 i 100 m de braça, respectivament.
Procedent del Poblenou (1922-25), jugà al CE Sabadell (1925-26), el FC Barcelona (1926-27), amb el qual es proclamà campió de Catalunya, la UE Sants (1927-30), el Badalona (1930-32), el Júpiter (1932-34) i el Granollers (1934-35). El 1931 formà part de la selecció catalana.
Competí com a professional amb la Unió Esportiva de Sants (1941-43) i el Club Ciclista Provençalenc (1944-46). Guanyà la Volta Ciclista a Catalunya (1944), el Campionat de Sabadell (1944), el Critèrium de Pamplona (1944), el Gran Premi Victòria Manresa (1944, 1945) i el Critèrium Caldense (1945).
Membre de la Unió Ciclista Sabadell, com a ciclista amateur. Fou campió d’Espanya de ciclocròs (1950). L’any 1952 es professionalitzà i competí amb diferents equips fins el 1961. Fou segon (1952) i tercer (1954) en el Campionat d’Espanya de ciclocròs. El 1956, amb l’Splendid, guanyà el Gran Premi de Martorell i fou segon al Trofeu Borràs i a la Barcelona-Vilada. L’any 1957 guanyà dues etapes i fou líder de la Volta a Espanya i del Campionat Basc-navarrès, amb el Faema. El 1958 guanyà la Barcelona-Vilada amb l’equip Ignis.
Centrà la seva carrera en la paràlisi cerebral. Fou entrenador i coordinador del Club Esportiu Llars de l’Amistat Cheshire d’Alella (1990-2007) i director tècnic del Club Esportiu Esbonat i Amistat de Barcelona (des del 2007). Fou també coordinador de projectes de la Fundació Catalana per a la Paràlisi Cerebral, tècnic i vicepresident de la Federació Catalana de Paràlisi Cerebral, i àrbitre i dirigent de les Federacions Catalana i Espanyola d’Esports de Paralítics Cerebrals. És àrbitre internacional de boccia des del 1991.
S’inicià al Bicisprint de Sabadell i posteriorment defensà l’ITM Racing. Fou campiona de l’Obert d’Espanya de descens (2005, 2006), dues vegades campiona de Catalunya (2006, 2009) i subcampiona al Campionat d’Espanya (2007, 2009). Participà en tres mànegues de la Copa del Món (2005-06).
Membre de l’Associació Esportiva Sant Andreu, fou campiona d’Espanya júnior per parelles mixtes amb Xavier Orrit (1999, 2001). Es proclamà campiona d’Espanya de patinatge artístic, també amb Xavier Orrit, en dues ocasions (2005, 2006). Participà en competicions d’àmbit local, estatal i internacional. Formà part de la selecció espanyola júnior i sènior, amb les quals participà en diversos campionats europeus i mundials. Destacà la seva participació en la Copa d’Itàlia (2006).
Formada a l’escola de vela del Club Nàutic Arenys de Mar, fou pionera del surf de vela, llavors practicat per poques dones. Es proclamà campiona d’Espanya (1987) i disputà els Jocs Olímpics de Barcelona (1992), en la classe Lecher A-390, i d’Atlanta (1996), en la classe Mistral.