De pares antillans, debutà el 1993 en primera divisió al Mònaco, equip del qual formà part fins el 1998, i jugà amb l’equip que guanyà la Lliga i la Supercopa de França l’any 1997. Després d’un breu pas per la Juventus els anys 1998-99, el 1999 fitxà per l’Arsenal, amb el qual assolí el títol de Lliga de la primera divisió anglesa el 2002 i el 2004 (màxim golejador, i també en les temporades 2004-05 i 2005-06), la Copa (2002, 2003, 2005) i la Supercopa (2002, 2004).

A un any d’edat anà a viure amb els seus pares al refugi de Cap del Rec (Cerdanya), cosa que li donà una gran familiaritat amb l’alta muntanya i l’esquí i facilità que es pogués entrenar en el medi alpí. Dedicat a la competició d’alt nivell (especialitat muntanya i escalada) des del 2005, aquest mateix any ingressà al centre d’educació física de la Universitat de Perpinyà de Font-romeu (Alta Cerdanya), on compaginà la formació amb l’entrenament.

Fill de jugadors professionals, s’inicià al col·legi Sant Josep Obrer de Mallorca i completà la seva formació al Club Joventut de Badalona, amb el qual debutà en la màxima categoria el 2002. Jugà en l’equip verd-i-negre fins el 2008 i guanyà la Lliga Catalana (2004, 2005, 2007, 2008), la Copa del Rei (2008) i, en l’àmbit internacional, l’Eurocup (2006) i la ULEB Cup (2008). El 2008 s’incorporà als Portland Trail Blazers de la Lliga professional dels Estats Units (NBA), on jugà tres temporades.

Afiliat a la Falange, es llicencià en dret els anys quaranta a la Universitat de Barcelona, i al llarg dels seus anys d’universitat fou membre del Sindicato Español Universitario (SEU), de la secció de Catalunya i Balears del qual arribà a ser cap, i dirigí des d’aquest càrrec la repressió contra el moviment universitari democràtic. S’introduí en l’esport a través de la boxa, esport en què arribà a campió universitari de pesos semipesants el 1943. Fou president de la Federació Catalana de Boxa.