Llicenciat i doctorat a Madrid el 1947, exercí a la seva ciutat natal (1948-2004) i fou membre de la junta de govern del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona (1986-2000).
S’inicià com a jugador del Basket Badalona, però una lesió l’obligà a retirar-se, i passà a dirigir el primer equip de l’entitat. L’any 1977 s’incorporà com a entrenador ajudant d’Aíto García Reneses al Cotonificio de Badalona. El 1979 debutà com a primer entrenador a la Lliga estatal amb el CB Mollet. La temporada següent fitxà pel Joventut de Badalona, amb el qual aconseguí la Copa Korac (1981).
Conegut amb els sobrenoms d'el Canari o el Crack de Gràcia, s’inicià el 1922 directament com a professional. Sempre a les ordres d’Àngel Artero, entrenà al Punching Ball Club de Gràcia.
El 1997 ingressà al cos de Mossos d’Esquadra, dins del qual s’incorporà al cos de muntanya. L’any 2005 entrà al cos de bombers de la Generalitat de Catalunya. Resident a Berga, on compagina la professió de bombera amb l’entrenament, és una de les figures mundials de les curses de muntanya en categoria femenina.
Especialista en natació sincronitzada, s’inicià en el Club Natació Kallípolis a deu anys, i des del 2007 ha competit internacionalment en la categoria sènior. Dins de la selecció estatal, rellevà Andrea Fuentes com a solista quan aquesta es retirà (2013).
Conegut com Polyccio, és germà del també pilot Aleix Espargaró. L’any 2000 fou campió de la Copa Rieju Supermotard i de la Catalunya Conti de velocitat. Fou campió de Catalunya de 125 cc (2004) i d’Espanya (2006).
Paginació
- Pàgina anterior
- Pàgina 31
- Pàgina següent