Façana meridional de l’església de Sant Pere de Cornellà, integrada a les construccions del segle XVIII, amb l’antic parament romànic, on s’endevinen dues finestres i un antic portal tapiats. La façana nord de l’església actual té una composició idèntica.
F. Tur
Vista de l’extrem del mur de migdia de Santa Maria de Camós, amb una finestra de doble esqueixada, d’avançat el segle XII.
J. Moner
L’església parroquial de Santa Maria, situada dins el terme municipal de Camós, ocupa un turonet entre el Matamors i el Revardit, amb una excel·lent vista sobre Banyoles i el pla.
Capella de planta rectangular amb una petita absidiola a la part nord, que per la disposició i els teulissos aprofitats en l’obra, evidencia una construcció més tardana.
F. Tur
L’església de Santa Magdalena de Noves corona un petit turó situat a la vora esquerra del Matamors.
Mapa: L38-12(295). Situació: 31 TDG 803608.
Façana principal de l’interessant casal medieval de La Sala de Camós.
A. Bramon
Aquest casal senyorial es troba adossat a l’antiga església de Sant Vicenç de Camós, la primitiva parroquial del terme.
Sant Vicenç de Camós, ara església parroquial, molt transformada després dels terratrèmols del segle XV, en la qual ressalta l’esvelt campanar romànic.
A. Bramon
L’església parroquial de Sant Vicenç és propera al nucli de Camós, dins una zona boscosa de gran frondositat. Forma una mena de petit veïnat amb la Sala de Camós i dues masies més.
Petita església del segle XII amb la nau sobrealçada més tardanament.
F. Tur
L’església de Sant Jaume de Puigpalter és situada dins el veïnat del mateix nom. Ocupa un lloc preeminent en un dels turons que configuren el territori entre la riera de Canaleta i la de Vall Llobrega.
Mapa: L38-12(295). Situació: 31 TDG 832634.
El monestir de Sant Esteve marca l’extrem E de la vila Vella, i aquest fou el que va originar la població medieval i va donar impuls a la vida espiritual, cultural i econòmica de la vila i dels voltants.
TAVISA
Es tracta d’un morter de pedra amb decoració exterior. De forma circular tant a la part inferior com a l’exterior, la decoració determina quatre cares diferenciades en les quals podem veure unes formes de quart de cercle que es desenvolupen a la part inferior del morter, en nombre de vuit. Al centre de cada cara es poden veure també unes formes corbades que a la part superior descriuen una espècie de petites volutes encarades i, a sobre, una cinta horitzontal que ressegueix tot el morter quedant ocultada en les formes prominents que ocupen la intersecció de les cares.
L’estany ha condicionat la naixença i l’expansió de l’actual ciutat, a la vegada que n’ha estat l’impulsor econòmic i fins industrial.
TAVISA
Mapa del Pla de l'Estany amb la senyalització de totes les fortificacions de les quals es tenen notícies anteriors a l'any 1300.
A. Pladevall