Mapa del Pla de l’Estany amb la senyalització de totes les esglésies de les quals es tenen notícies anteriors a l’any 1300.
A. Pladevall
Mapa del Pla de l’Estany amb la senyalització de totes les esglésies de les quals es tenen notícies anteriors a l’any 1300.
A. Pladevall
L’any 1285 és documentada l’existència d’una capella dedicada a aquesta santa, al terme parroquial de Sant Esteve de Guialbes, prop de la capella de Sant Mer. Actualment l’antic santuari és en ruïnes.
El lloc de Ventaiolo, al vessant meridional de la serra que separa la vall del Ser de la vall de Campmajor, és esmentat per primera vegada el 978. L’església parroquial era filial de Sant Pere de Besalú, i fou unida posteriorment, el 1589, a la de Sant Andreu del Torn. Aquest temple, molt transformat arran de les reformes del 1766, fou també atorgat al famós cabdill remensa Verntallat.
Al segle XIV, i a l’Interior del terme parroquial de Sant Esteve de Guialbes, hi hagué una capella dedicada a sant Emeri (Sant Mer), l’anacoreta que seguí l’exèrcit de Carlemany. La informació fou proporcionada per Constans (1985) mitjançant la consulta d’uns pergamins conservats a cases pairals d’Olives.
Hom sap que la parròquia de “Millianicas cum ecclesia Sancti Romani” fou cedida a Banyoles l’any 957, pel bisbe Arnulf de Girona, amb motiu de la consagració de l’església abacial, que posteriorment li seria confirmada al monestir amb els noms de milleanicas (1086) i millanicas (1017, 1019 i 1175). Posteriorment el topònim evolucionaria a mianachas (1326) i miànegues (1372).
Aquesta esglesiola era situada al costat del mas anomenat la Torre de Vilert. Malauradament no es coneix en l’actualitat cap referència històrica del seu passat remot, i només els pocs vestigis que romanen avui dia de l’edifici indiquen la seva construcció en època romànica.
Situada dins el recinte del castell d’Esponellà, aquesta església havia estat la capella del castell de l’esmentada fortalesa, de la qual avui dia gairebé no queda cap vestigi. No han arribat als nostres dies notícies referents al seu passat històric, però és molt probable que a mitjan segle XVII estigués encara en bon estat, ja que N. Camós, en el seu llibre Jardín de María…, la cita entre les capelles de culte marià d’aquestes contrades.