Aquesta capella rural situada a l’extrem sud-est del terme, prop del límit amb Vilobí d’Onyar, és un edifici tardà, i refet al segle XVIII, situat davant del mas Serrallonga. Surt esmentada el 1657 en una vella consueta, i tenia un concorregut aplec el dia 8 de setembre. Podria tenir un origen molt més remot, bé que no consta documentalment ni arqueològicament.
Es tracta d’una antiga església romànica, coneguda també per Sant Martí de les Esposes. L’any 1019 és esmentada amb el nom de “Sancti Martini de Presa”, topònim que sembla derivar de l’existència d’una petita resclosa prop de l’església.
Estigué sota la jurisdicció del castell de Brunyola, regit pels feudataris dels vescomtes de Cabrera, fins a la venda de la fortificació i els seus dominis a Berenguer Gornau, l’any 1279.
Església parroquial inicialment romànica, encara que probablement hi hagué una primigènia construcció visigòtica amb culte a la Mare de Déu que fou destruïda pels sarraïns als segles VIII i IX.
El seu topònim deriva de l’antiga ciutat romana de Blanda, mot que el Pare Roig relacionà amb la llegendària presència de la tribu llatina dels Banducis al litoral català durant les guerres púniques.
Antiga capella eremítica dedicada a santa Albina, recordada pel mas Santa Obina, de la vall de Lliors, enfilat al seu vessant montsenyenc, al SO. Un testament del mas Regàs del 1278 consigna una deixa “ad Sancta Albina”. No en sabem cap més dada històrica. El mas existeix encara i és habitat.
Fou l’antiga església filial de Sant Quirze d’Arbúcies, actualment desapareguda del tot, i de la qual queda el topònim de Pla de Sant Nari, sobre el mas Regàs de Lliors. El 6 de febrer de l’any 923 el bisbe Guiu la va sotmetre en qualitat de filial a Arbúcies. La documentació del mas Regàs de Lliors testimonia que l’any 1660 ja no existia i era ja només un topònim.
Aquesta capella és esmentada el 6 de febrer del 923, en què el bisbe de Girona, Guiu, la va sotmetre a l’església de Sant Quirze d’Arbúcies, amb motiu de la seva consagració. No se’n coneix la situació; com a hipòtesi, s’ha escrit que podia ésser el titular d’una primitiva església del castell de Montsoriu, bé que aquesta suposició no té cap fonament històric.
L’església de Santa Maria de Lliors era sufragània de Sant Quirze d’Arbúcies, i, per tant, és esmentada en tots els documents, tant en l’acta de consagració com en les posteriors confirmacions, amb la denominació llatina de “Sanctae Mariae de Lisans”, mentre que en el Llibre verd de la catedral de Girona, del 1362, és anomenada “Sanctae Mariae de Lusuris”. A banda d’aquests documents, no se’n coneixen d’altres més específics.
Paginació
- Pàgina anterior
- Pàgina 119
- Pàgina següent